Crisis final | La Finestra Digital

Crisis final

2014-02-04

7Valoració

Els lectors de còmic de superherois estem acostumats a la repetició. Les editorials, principalment els grans grups com Marvel o DC, saben que donar al seu públic per tenir-los enganxats i les grans aventures èpiques que ho canvien tot es repeteixen amb certa freqüència. “Crisis Final” és un exemple de gran saga que vol marcar un final i un principi en l’univers DC però que va més enllà de les connexions amb l’actualitat editorial d’aquell moment (l’any 2008) i acaba tenint vocació d’història independent.

Comença amb el detectiu Dan Turpin que està investigant la desaparició de sis nens. A priori el cas no hauria de cridar l’atenció dels superherois de la Terra però quan Turpin troba el cos mort d’Orión, el fill de Darkseid, i el cel comença a tenyir-se de vermell, entraran en joc forces més poderoses del que es podia imaginar.

Darrere d’aquesta història tenim Grant Morrison, escriptor excepcional, renovador de personatges i ambients i persona d’imaginació desbordant. L’argument parteix dels dos fets que hem comentat per acabar explicant-nos una història amb una desena de fils argumentals que involucren el multivers i diferents línies temporals. Resumir-ho tot a l’enfrontament entre Darkseid i els superherois és quedar-se curt; intentar explicar en detall totes les històries donaria, en canvi, per un llibre.

El que Morrison intenta a “Crisis Final” és extremadament ambiciós. Recupera personatges, dona una volta a altres, porta la història per camins originals i poc convencionals i uneix tantes idees en un sol volum que hi ha parts que s’han de llegir dues i tres vegades. És admirable la capacitat que té el guionista a l’hora de produir conceptes molt emocionants i amb un potencial infinit. D’altra banda, seria encara més admirable si la construcció final de l’obra fos més accessible pel lector mitjà, i fins i tot per l’avançat.

No és un còmic fàcil. Té aventura, lluita i bons diàlegs però també té massa metanarrativa i hi conflueixen un nombre excessiu d’històries que no estan desenvolupades amb la mateixa profunditat. Es pot gaudir d’ell perquè està ple de moments emocionants i d’un torrent d’idees amb les quals altres guionistes omplirien milers de pàgines, però hi manca cert treball per organitzar-ho tot millor i que el conjunt sigui més harmoniós.

El dibuix de l’obra és bo. Els tres autors principals són J.G. Jones, Doug Mahnke i Carlos Pacheco encara que es poden trobar pàgines d’altres artistes. El treball és molt regular i digne, amb algunes parts més ràpides i menys treballades, però en general tota l’obra transmet l’èpica i la gran sensació de moment definitiu que corresponen a aquest tipus d’història.

“Crisis Final” és un còmic que agradarà als fans de Morrison però que resulta un difícil plat d’entrada a l’Univers DC. Els seus mèrits principals són les idees i el fet de tractar-se d’una gran saga que funciona raonablement bé com a lectura més o menys independent. L’edició d’ECC, és espectacular i inclou tots els còmics i especials que formen part de la saga i un volum considerable de material extra.