Robert Gerhard, Camille Saint-Saëns i Robert Schumann: un excel·lent menú musical el que ens va servir aquest cap de setmana passat, una OBC dirigida en aquesta ocasió pel gran mestre danès Thomas Dausgaard. A més, vam tenir l’oportunitat de retrobar-nos amb el talent del pianista andalús Javier Perianes, qui va aconseguir una tancada ovació amb la seva lírica recreació de les belles fantasies orientalitzants de Saint-Saëns.

El concert d’aquest cap de setmana passat va començar de forma immillorable retent homenatge a Robert Gerhard, compositor de pare suís i mare francesa nascut a Valls, que va desenvolupar bona part de la seva carrera a Cambridge, després del seu exili arran de la Guerra Civil. Thomas Dausgaard, excel·lent director danès, prestigiós titular de l’Orquestra de cambra Sueca i director de la Simfònica Nacional Danesa, es va compenetrar a la perfecció amb una OBC en plena forma per oferir-nos, en amb prou feines dotze minuts de somni, una immillorable versió de la Pedrelliana, tercer moviment d’una simfonia que homenatja al mestre de Gerhard Felip Pedrell.

Ja en aquesta magnífica introducció, va demostrar Dausgaard mà ferma i ampli cromatisme, a més d’una excel·lent capacitat de combinar-se amb el lirisme del pianisme de Javier Perianes.

Thomas Dausgaard

Al març de 2010, ja vam tenir l’oportunitat d’escoltar a l’Auditori al jove Perianes, un extraordinari pianista andalús que en aquella ocasió ens va commoure amb la seva interpretació del cinquè concert per a piano i orquestra de Ludwig van Beethoven. Gairebé quatre anys després, Perianes torna per confirmar el seu mestratge, que destaca per una sensibilitat prodigiosa a l’hora d’abordar un repertori ampli (no dubto a aprofitar l’ocasió per recomanar-los vivament el seu recent treball discogràfic … les sons et les parfums (2013), on aborda diverses peces de Claude Debussy i Frédéric Chopin). Així ho va demostrar en una interpretació de treure’s el barret del concert “Egipci” de Camille Saint-Saëns. Aquest polifacètic compositor, sempre àvid de coneixement, va consagrar aquesta peça a la seva passió per Orient, sorgida arran d’unes vacances a Luxor. Perianes va aconseguir extreure tota l’emoció d’una peça que embasta moments melòdics de delicada transparència amb uns altres més fantasiosos i juganers. El públic, per descomptat, va saber agrair aquest regal amb una tancada ovació a un pianista que esperem torni a visitar-nos ben aviat.

Després del descans, Dausgaard, germanat amb l’orquestra, va brodar una emotiva versió de la segona simfonia de Robert Schumann (en realitat, es tracta de la tercera, encara que fos catalogada com la segona), una peça que testimonia el turment del compositor, permanentment sacsejat davant la possibilitat d’acabar tornant-se boig. Ja en el primer moviment apunten els fantasmes de les al·lucinacions que acabarien empenyent-l’ho a l’intent de suïcidi nou anys després. La malenconia i el ritme de tensió sostinguda conviuen en una partitura prodigiosa, rica en moments cimers com el tercer moviment, un Adagi que l’OBC va abordar amb tot l’esperit romàntic que l’ocasió requeria. El públic va segellar el concert amb una ovació que ens mostra l’excel·lent moment de forma de la nostra orquestra.



Concert a l’Auditori. Dissabte 1 de febrer de 2014

Robert Gerhard. Pedrelliana. En memòria (1941)
Camille Saint-Saëns.Concert per a piano i orquestra núm. 5. Op. 103, “Egipci” (1896)
Robert Schumann. Simfonia núm. 2. en Do major, op. 61 (1845-1846)


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies