Quan es pot dir que una sèrie és de culte? Es legítim posar-li aquesta etiqueta quan només se n’ha pogut veure un, dos o tres capítols? Aquesta mid season la HBO ha estrenat una de les seves ficcions més esperades i està generant quasi més debat per com classificar-la, si resulta massa ‘hipster’ o gafapasta ser-ne fan, o si ja se l’ha de considerar de culte o no, que no pas pel seu contingut. Així que, defensors i detractors ja posicionats a banda, analitzem una mica què hi ha, i si és recomanable, darrera el títol de “True Detective”.

Amb el perill d’acabar generant frustracions, “True Detective” arribava a les pantalles a finals de gener amb la promesa de ser una obra mestra. Però és que donant una ullada als títols de crèdit no n’hi havia per menys. A la cadena HBO, ningú li pot discutir ja l’altíssima qualitat dels seus productes. El creador, productor i guionista, vaja el showrunner, és Nic Pizzolatto, premiat novel.lista i responsable dels guions dels dos primers capítols d’una altra celebrada sèrie, “The Killing”. El director és Cary Fukunaga, el realitzador de “Sin nombre” o de la darrera adaptació de “Jane Eyre”. La producció musical corre a càrrec de T-Bone Burnett, un autèntic monstre en el camp de les bandes sonores per cine i televisió. I al capdavant del cartell, ja entrarem després en detalls, hi ha Matthew McConaughey i Woody Harrelson. Amb tals credencials, “True Detective” es mereix ja d’entrada el visionat.

La sèrie transcorre en dos temps. Al 1995, a Louisiana, dos detectius de policía que fa molt poc que són companys, Martin Hart (Woody Harrelson) i Rustin “Rust” Cohle (Matthew McConaughey) són assignats a la investigació d’un assassinat. Una noia apareix morta, nua, lligada a un tronc d’arbre, amb unes banyes de cérvol lligades al cap i un estrany tatuatge a l’esquena. La precisió del crim i de la posada en escena, fa sospitar de seguida als policies, que aquest no és el primer assassinat del seu autor i, que si no l’atrapen, tampoc serà l’últim. Diset anys més tard, Hart i Cohle, aquest amb un aspecte físic completament diferent, són interrogats per separat en el procés de reobertura de la investigació que ells van portar al 1995. Les preguntes dels nous detectius no són només sobre el cas, sinó que aborden directament els aspectes més personals.

Així, alternant els fets d’una i altra època, anirem descobrint com es va investigar els crims d’un assassí en sèrie, la difícil relació entre els detectius, la complicada personalitat dels dos i què ha passat amb ells entre el passat i el present.

Woody Harrelson i Mathew McConaughey a "True Detective"

Tot i la controvèrsia que comentava al principi, amb acèrrims detractors, no es pot negar que els qui s’han rendit a les virtuts de “True Detective” som immensa majoria. Amb l’inici de la sèrie ha passat el que feia temps no passava amb una nova estrena, notes d’excel.lent entre el 9 i el 10 per part de premsa especialitzada i, encara més, per part dels espectadors. Uns espectadors que, amb 2’3 milions convertien aquesta en la millor estrena de la HBO des de “Boardwalk Empire” al 2010, fins i tot passant per davant de la quantitat que es va congregar per l’estrena de “Game of Thrones”.

Entrem doncs als detalls de per què crec que us hauríeu d’apuntar aquesta a la llista de sèries imprescindibles si encara no la coneixeu.

En primer lloc el guió. Precisament un dels punts més discutits pels detractors, és que aquest és un dels punts febles. Jo hi estic totalment en desacord. Des del principi es nota que aquesta és una sèrie que no avança improvisada, sinó que és una història compacta pensada de principi a final, com una pel.lícula de vuit hores que simplement veiem en entregues de vuit parts. No hi ha pressa per buscar el cliffhanger fàcil, tot es va desenvolupant al seu propi ritme i la manera com juga entre els dos temps per anar-nos desplegant la trama i sobretot els personatges em sembla magnífica. Això és el que principalment pot frustrar les expectatives de qui arribi a “True Detective” buscant acció, assassinats en sèrie i ritme trepidant, perquè sovint el crim es queda en un segon pla, servint només d’excusa perquè la sèrie ens parli de moltes coses: de religió, de sexe, de la foscor humana, de la hipocresia, del sentit de comunitat, dels dimonis que arrossega cadascú, de la família, etc. amb el seu propi tempo.

En segon lloc la factura. Estem davant d’una sèrie amb una realització cuidada fins l’últim detall. La localització, la fotografia, la música,… tot encaixa a un nivell molt alt. Començant des dels títols de crèdit a ritme de la cançó “Far from any road” de The Handsome Family. Seguint per les escenes generals que ens pinten una Louisiana amb els pitjors tics del sud profund dels Estats Units. I també a les escenes que posen el focus en els protagonistes enfocats en primer pla al passat o gravats en inquisitiva càmera al present.

Mathew McConaughey a "True Detective"

I aquests mereixen un comentari a banda. Woody Harrelson és un d’aquells actors que sempre em sembla que estan fregant el límit de deixar anar el seu costat còmic fins i tot en els papers dramàtics. Però aquí borda aquest punt exacte de fer-nos veure aquesta línia sense passar-la. El seu Martin Hart és un home que de principi es mostra com l’assenyat, respectable i centrat de la parella, només per anar-nos descobrint les seves misèries i hipocresies a continuació. Al seu costat, ens deixa bocabadats Matthew McConaughey, un actor que encara em faig creus de com ha estat capaç en pocs mesos de passar de la meva llista particular dels més odiats a la dels imprescindibles.

El seu, és el paper caramel de la sèrie. Ja des de la seva aparició al crim original, esdevé una persona complexa, que sembla xocar amb tot i tothom, un ateu en un món religiós, un deprimit per una desgracia familiar a qui li costa relacionar-se, funest, desencantat de la vida, un sociopata en una societat plena de convencions, obsessionat per observar i anotar-ho tot en una llibreta encara que provoqui la burla dels seus companys, un detectiu molt llest però un home trencat. Una caixa que, amb el seu aspecte físic al 2012 tant diferent del 1995, resulta evident que està plena de misteris ens els que volem capbussar-nos fins que al final descobrim què li ha passat entremig.

Amb ells, tot un grup de secundaris a l’alçada com Michael Potts (“The wire“, “Ley y Orden“), Michelle Monaghan (“Adiós, pequeña, adiós“, “Código fuente“), Alexandra Daddario (“Parenthood“, “Ladrón de guante blanco“) o Tory Kittles (“Sons of anarchy“).

No us ho negaré, “True detective” és una sèrie molt densa i a qui això li espanti més val que no s’hi posi. Per veure’n la superfície més val buscar-se una alternativa, qualsevol thriller més ràpid, amb el focus en una investigació més que en els protagonistes, satisfarà més als àvids d’acció. En aquesta sèrie cal paciència, interès per un esplèndid treball de personatges i d’anàlisi de les misèries humanes. Les filosofades que deixa anar el personatge de McConaughey són de les de parar i rebobinar perquè calin, i el mural social que pinta no és un de llum i colors. Una de les referencies més mencionades en els comentaris de la sèrie és el film “Zodiac” de David Fincher, i crec que pot servir encertadament com a baròmetre de si aquesta és o no la vostra sèrie.

Aquí, com en aquell, tot es va coent a foc lent, amb moltíssims ingredients que han d’anar lligant poc a poc, però amb uns excel.lents cuiners carregats de consciència de quin plat ha de sortir al final.



TRUE DETECTIVE

Creador: Nic Pizzolatto
Guionista: Nic Pizzolatto
Director: Cary Fukunaga
Intèrprets: Matthew McConaughey, Woody Harrelson, Michael Potts, Michelle Monaghan, Tory Kittles
Productors: Richard Brown, Woody Harrelson, Matthew McConaughey, Steve Golin, Cary Fukunaga
Durada dels capítols: 60 minuts
Data d'estrena: 13 de gener de 2014
Cadena Emissió: HBO (USA) i Canal+ (España)
Web oficial


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies