"BEYONCÉ" de Beyoncé
8Valoració

Per a molts “4”, el quart treball en solitari de Beyoncé, va ser un punt i apart en la carrera de la cantant de Texas. Una Beyoncé més madura, aliena als corrents fugaços que enterboleixen l’esperit en la recerca del “Hit” fàcil i aparent, centrada en sentir la música, bussejant en els estils que la van fer dona i experimentant amb els sons que sorgeixen de noves experiències. Ara vol que la cridin pel seu cognom de casada (Mrs.Carter), en les seves lletres parla d’experiències vitals, i les seves produccions reflecteixen aquesta nova forma d’afrontar el treball, des de la intimitat i amb la col·laboració relaxada de professionals que es reuneixen en actitud d’amics.

“BEYONCÉ” és el resultat del seu últim procés creatiu. Sembla que a Beyoncé, que encara segueix amb el seu gira “The Mrs. Carter Xou World Tour” (que la portarà a Barcelona el proper 24 de març), el treball li escau molt bé, i en les seves estones lliures, entre concert i concert, es reuneix en pla familiar amb Timbaland, Justin Timberlake o Pharrell Williams en el seu retir dels Hamptons per buscar aquest so que ara es materialitza en “BEYONCÉ”, una producció que va més enllà del discogràfic. I és que “BEYONCÉ” és definitivament un producte audiovisual. 17 són els videoclips que el conformen, mentre que sembla que el disc sigui només un extra amb els àudios, i no tots, d’aquests vídeos. Tota una sorpresa! Un disc publicat sense anunci previ, sense rumors, sense promoció… Beyoncé ha de confiar molt en l’autosuficiència del seu nou projecte. O això o, com diuen les males llengües, no vol gastar-se els seus dòlars a promocionar un disc sense hits clars. Però perquè acontentar-se amb un altre hit per a la seva col·lecció si a les seves mans té quelcom més gran.

Beyoncé a "Mine"

Com bé reflecteix el títol, “BEYONCE” és Beyoncé en lletres majúscules. Potser massa Beyoncé pels menys apegats, que poden acabar empatxats amb 17 vídeos en els quals la cantant es espitrega, balla, dramatitza i torna a espitregar-se. Destaquen vídeos com els de “Pretty Hurts”, dirigit per Melina Matsoukas, tota una història sobre els perills de l’obcecació per la bellesa del cos (bulímia, cirurgies,…). Una composició de Sia  -que darrerament està encertadíssima en tot el que toca- en la que Beyoncé revela la seva autentica aspiració en la vida: ser feliç.

Després vénen “Ghost”, dirigit per Pierre Debusschere, i “Haunted”, dirigit per Jonas Akerlund, dos vídeos per a una sola composició musical produïda per Boots, el misteriós desconegut culpable de la cara més electrònica de Beyoncé. Vídeos d’alta càrrega artística i música on el garage i el deep house apropen a Beyoncé al R&B més alternatiu.

Beyoncé!!!

Un dels millors temes, escollit com senzill per als circuits més urbans, és sense dubtes “Drunk In Love”, la col·laboració amb el seu estimadíssim Jay-Z. El vídeo en aquest cas no en fa justícia, per molt que Hype Williams sigui l’home rere les càmeres. Millor resultat aconsegueix amb l’irresistiblement funky “Blow”, amb aquests balls sobre patins i el fluor com a paleta dominant, perfilant l’interessant exercici rítmic de Pharrell Williams, Timbaland i Justin Timberlake.

L’emotivitat del disc té el seu punt àlgid en un parell de temes. D’una banda està “Jealous”, el millor exemple de com Beyoncé aconsegueix que música i imatges formin un tot desassociable en la nostra ment. La seva actuació en el vídeo dirigit per la pròpia cantant, Francesco Carrozzini i Todd Tourso, intensifica substancialment la seva interpretació vocal. I d’altra banda aquesta està aquest “Blue”, que comparteix  nom amb la  filla de Beyoncé, a qui la cantant dedica la cançó i que també hi participa en el tema.

Imatge promocional de "***Flawless"

I encara que el disc en general li hagi sortit més aviat serè, trobem material com “Partition” per posar-nos el ritme a les venes. Un tema que dóna per a un parell de vídeos: “Yoncé”, dirigit per Ricky Saiz, i “Partition”, dirigit per Jake Nava, en el qual Beyoncé es transforma en una integrant de Le Crazy Horse. O “***Flawless“, l’al·legat feminista amb la col·laboració de la novel·lista nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie, o fins i tot “Grown Woman”, que desgraciadament només apareix com vídeo, i quin vídeo! Un collage artístic i divertit dirigit per Jake Nava i construït a base material d’arxiu és sens dubte el més original de tots.

L’experiment es completa amb col·laboracions de la germana de Beyoncé (Solange Knowles), de les seves excompanyes de Destiny’s Child, de Frank Ocean o de Drake, autor d’un altre dels grans moments del disc: “Mine”. No obstant això, i malgrat l’èxit de l’experiment, el resultat no supera al seu anterior “4”, encara que segueix la seva línia i augura una llarga i sana vida musical per a Beyoncé.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies