Woyzeck es representa del 23 al 26 de gener al teatre Tantarantana, a càrrec de la companyia mallorquina Iguana Teatre. Una reflexió sobre els febles de la terra i sobre què és el que ens porta a mostrar la nostra part fosca.
Woyzeck és una obra inacabada del jove autor alemany Georg Büchner (va morir als 23 anys). Per ser una obra escrita al llarg de 1836, és moderna tant en la seva composició com en la seva temàtica. Estructuralment, no és ben bé una obra a l’estil clàssic, sinó que està composta per 27 escenes breus que no tenen un ordre marcat. Pòstumament se li han donat finals diversos donat que aquest va quedar obert a l’obra original inacabada, i cada director interpreta el final (sempre tràgic, això sí) segons el seu enteniment i comprensió de l’obra.
Woyzeck és una la figura del soldat que s’acaba transformant en antiheroi. Un personatge que és humiliat pels seus superiors militars (la capitana), és traït per la seva dona (la Maria), és fet servir de conillet d’índies per un metge sense escrúpols i acaba essent una víctima del seu propi destí. Totes aquestes circumstàncies, sumades a la seva propensió a una certa paranoia i gelosia, no poden acabar sinó d’una manera tràgica i violenta. Tot i això, de vegades Woyzeck ens sembla més una víctima que no pas un botxí, i acabem sentint una certa compassió per la seva torturada persona.
En aquesta adaptació de la companyia Iguana Teatre, tots els personatges que apareixen a l’obra són representants per només dos actors: Aina Cortès i Carles Molinet, i són dirigits per Pere Fullana. És una adaptació austera, tant en nombre d’actors a escena, com en vestuari (a vegades una simple jaqueta serveix per a identificar a un personatge o a un altre) i també en escenografia. Això, en el fons, fa que focalitzem més en els actors, en la seva interpretació. Aquesta és vigorosa i correcta, però alguna cosa fa que tant canvi de personatge sobtat, influeixi en la coherència, i a vegades, en la credibilitat de la història. Molinet és més creïble en la seva interpretació que Cortès, potser perquè els seus canvis són entre personatges de caràcter molt diferent, i ell es troba bé tant en un com en els altres, i a més, les transicions són fàcilment reconeixibles. En el cas de Cortès, que té la dificultat afegida d’interpretar personatges tant masculins com femenins, les seves transicions ens arriben una mica més forçades, menys orgàniques, però amb igual intensitat que la del seu company.
Woyzeck és un text dur, que no fa concessions al seu personatge, i que ens deixa una sensació amarga en acabar, en comprovar que la fatalitat i la naturalesa humana, molt sovint van plegades de la mà.
Es pot veure a: Teatre Tantarantana
Text: Georg Büchner
Intèrprets: Carles Molinet i Aina Cortès
Envía una resposta