Aprofitant l’avinentesa de la commemoració del 400 aniversari de l’inici de les relacions catalano-nipones, l’Auditori ha dedicat aquest cap de setmana al Japó, amb esplèndids recitals gratuïts de Natsuko Sugao, Barcelona Reed Quintet i Crossinglines. A més, l’habitual concert de la sala Pau Casals ens va permetre retrobar-nos amb el gran director d’orquestra Kazushi Ono –qui, a partir de la temporada 2015-2016 serà el nou director titular de l’OBC– en una memorable revisió del compositor nipó Tōru Takemitsu i de la simfonia alpina de Richard Strauss.
Com “un pergamí pintat desenrotllat”. Així va definir la seva música Tōru Takemitsu, sens dubte el compositor japonès més important del segle XX. Malgrat aquesta declaració, la primera gran inspiració de Takemitsu va ser la música occidental, encara que a partir dels anys seixanta va començar a incloure instruments tradicionals japonesos en les seves obres, assajant una interessant fusió sonora que mereix la pena conèixer. Des de la epifànica escolta d’una cançó popular de Lucianne Boyer als catorze anys, en un refugi subterrani durant la Segona Guerra Mundial, Takemitsu va decidir aplicar-se a la creació musical. Aviat es va consagrar a l’estudi dels seus compositors preferits, des de Claude Debussy o Olivier Messiaen a Arnold Schönberg o John Cage. L’empremta de tots ells es destil·la en peces belles i enigmàtiques com ara November Steps, en la qual –seguint el costum adquirit en el seu treball per a directors de cinema com Akira Kurosawa– va incorporar dos instruments autòctons: la flauta shakuhachi i el llaüt biwa.
Sens dubte, va ser tot un plaure poder escoltar per primera vegada a l’Auditori aquests bells instruments, interpretats a més per dos virtuosos com Kumiko Shuto (biwa) i Kifu Mitsuhashi (shakuhachi). Acompanyats per una OBC tan en forma com sempre, ens van lliurar una subtil interpretació repleta de bells moments atonals i evocadors glissandi que van arrencar la primera ovació de la nit.
Després del descans, el director Kazushi Ono va prendre el pols, ja en solitari, a la que serà la seva orquestra a partir de la temporada 2015-2016. Encara que Ono ja era un vell conegut dels afeccionats –va visitar l’Auditori per últim cop al maig de 2012–, aquesta vegada va tenir l’oportunitat d’oferir-nos un prometedor tast del que podrem trobar-nos dins de dues temporades. La sensació va ser més que positiva: Ono i l’orquestra es varen compenetrar perfectament per escometre una vibrant versió ininterrompuda, en més de cinquanta minuts de vertigen, de la Simfonia alpina, l’última obra orquestral de Richard Strauss.
El públic va gaudir de valent d’una exuberant recreació en la qual, una OBC tan entonada com de costum, va brodar el que –si fem cas al crític Tim Ashley– probablement sigui el monument sonor més gran a un competidor musical; ens referim, és clar, a Gustav Mahler, al que vam poder escoltar el cap de setmana anterior. Un Auditori abarrotat va aplaudir d’allò més un concert que ens va fer sortir a tots amb un somriure de satisfacció en els llavis.
Web oficial:
Concert a l’Auditori. Dissabte 25 de gener de 2014.
Tōru Takemitsu. November Steps (1967) 1ª audició
Richard Strauss. Simfonia alpina, op. 64 (1911-1915)
Envía una resposta