Realidad a la Piedra

2014-01-22

7Valoració

Pedres. Petites, grans, ratllades, famoses, anònimes,… però pedres al cap i a la fi. Elles són les protagonistes del nou divertiment del gran de l’humor: Joaquin Reyes.

“Realidad a la piedra” és el títol del segon llibre d’acudits gràfics d’aquest home, que repeteix amb Reservoir Books després de la seva (suposem) grata experiència amb aquell “Ellos mismos” (2011), que va resultar tot un regal pels que el seguíem entre “gañanes”, “superñoños” i “tonticos” ja fos a “La hora Chanante”, a “Muchachada Nui” o fins i tot a “Museu Coconut”. I a falta de que alguna vegada es dignin a treure a la llum la tercera temporada de “Museu Coconut” o aquell “Retorno a Liliflor” que mai va arribar a ser, bones són pedres.

Menys dóna una pedra. O menys dóna un humà, com resa l’acudit que il·lustra la portada del llibre. I és que les pedres de Reyes donen per a molt. Ell sembla haver-se pres molt seriosament (de debò?) la seva prosopopeia (donar a les coses inanimades qualitats de l’ésser humà) i perquè cap tipus de pedra se sentís malament per no aparèixer en el llibre, va realitzar un gran treball de camp fent fotos a pedres i més pedres. Però el que tenen de bo les seves pedres no és la seva varietat ni en el seu “realisme en el moviment”, si no que fins i tot Enjuto Mojamuto pot veure’s reflectit en elles.

“Realitat a la pedra”, en realitat és una col·lecció d’acudits gràfics on les pedres parlen d’autoestima, es reuneixen en grup, somien, es munten en la fira,… i bàsicament ens posen en evidència, doncs elles som nosaltres i nosaltres som riures. I és que el sentit de l’humor de Reyes és el que és, i si alguna vegada has rigut amb ell, difícil serà que amb la seva versió més sintètica, no ho tornis a fer. Fins a resulta impossible veure aquestes pedres, llegir els seus comentaris i no posar-lis veu (la de Reyes) mentalment.

Com a curiositat, el llibre inclou a les seves pàgines imparells un Flic Book, aquells llibres que amaguen una animació si passem les seves pàgines a tota velocitat. Una broma més per a un llibre francament divertit que es llegeix d’una tacada.