Blacksad: Amarillo

2014-01-21

9Valoració

“Blacksad Amarillo” és el cinquè lliurament de la sèrie del detectiu pantera John Blacksad que els autors nacionals Juan Díaz Canales (guió) i Juanjo Guarnido (dibuix) van iniciar amb gran èxit de crítica i públic ja fa 13 anys.

En ella, el nostre protagonista, després de les experiències viscudes en l’anterior àlbum (l’infern, el silenci) decideix prendre’s un temps sabàtic abans de tornar a l’opressiu ambient de la seva urbana llar i decideix acceptar un a priori fàcil encàrrec consistent a portar un flamant Cadillac Eldorado des de Nova Orleans fins a Tulsa. Tot va bé fins que es creua en el camí de dos descontrolats escriptors “beatniks” que, per a desgràcia de John i gaudi del lector, provoquen una sèrie de desafortunats incidents que fan que el detectiu els hagi de perseguir a través de la mítica ruta 66 fins al seu poètic desenllaç.

Si bé és cert que el traç de Guarnido no és tan net com en anteriors volums, això no fa més que optimitzar l’atmosfera de la trama de Canales, que homenatja una infinitat d’elements típics de les “road movies” clàssiques. Trobem bandes de moters, policies perseguidors, autoestopistes, estacions d’autobús i altres elements que un espera trobar en aquest tipus d’històries.

Però això no és el fort de l’obra, ni molt menys. La profunditat i el carisma que els autors aconsegueixen donar als personatges bé sigui amb el seu rerefons, bé sigui per l’expressivitat aconseguida amb el seu dibuix, fan que necessitis saber més, que vulguis arribar a la pàgina 56, que una vegada que arribes miris el còmic de nou a veure si t’has deixat alguna cosa i preguis per a que la propera aventura no trigui quatre anys a sortir. Això és el que fa de Blacksad una de les sèries del còmic europeu amb més seguidors en l’actualitat.

És cert que a “Blacksad: Amarillo” hi ha, tal vegada, un excés de subtrames que es podrien haver reduït en pro del seu major desenvolupament però que, vist en el seu conjunt, no deixen de ser com un cúmul d’espècies per aconseguir un plat més saborós.

En conclusió, ens trobem amb un exemplar que tot amant del còmic hauria de llegir, igual que els quatre anteriors volums. Una saga que es convertirà en un clàssic, si no ho ha fet ja. Toca esperar pacientment els abans esmentats 4 anys per al següent lliurament, però l’amor per la professió i la rigorosa professionalitat que destil·la cada vinyeta ho mereixen.