Batman: Gotham a luz de gas

2014-01-18

8Valoració

A La Finestra Digital hem ressenyat en més d’una ocasió novetats que pertanyen al segell Elseworlds. Jo mateix he tingut l’oportunitat de comentar, en més d’una ocasió, l’atractiu que resulta a qualsevol tipus de lector el poder llegir una història amb els nostres herois favorits de DC en altres èpoques, orígens o motivacions diferents. Cal no oblidar que d’aquí han sortit títols tan interessants com”Kingdom Come”, “LJA: El Clavo” o “Superman: Red Son”.

Doncs avui tenim la fortuna de comentar el títol que va donar origen a tot el segell i que, en part, va donar fama al gran Mike Mignola: Batman: Gotham a luz de gas.

Explica la llegenda (i la introducció a càrrec de David Fernández) que , el llavors editor de DC, Mark Waid, va tenir una conversa telefònica amb Brian Augustyn buscant noves idees per l’univers de l’editorial i aquest últim li va fer dues senzilles però potents preguntes:

I si Batman hagués viscut en l’època victoriana?

I si s’enfrontés a Jack l’ Esbudellador ?

Sembla que l’endemà Augustyn es va presentar amb la història desenvolupada i al poc estava Mike Mignola pujat al vaixell acompanyat de P. Craig Russell com entintador i David Hornung com colorista.

Mignola és conegut i respectat per tenir un segell únic i inimitable. Des dels seus inicis com a colorista per Daredevil a Marvel Comics fins als seus grans éxits Cosmic Odissey, Death in the family i el tom que ens ocupa per DC. Però el que va acabar fent explotar la seva fama va ser la voluntat de treballar amb major independència i llibertat creativa, signant un contracte amb Dark Horse i creant el seu arxiconegut Hellboy. Amb el comentat abans podran assumir que aquesta història de Batman en ple segle XIX és perfecta per a l’art del californià, aquí ja es poden reconèixer fàcilment els seus famosos clarobscurs i el seu traç angulat.

ECC encerta completament amb aquesta publicació ja que uneix l’enfrontament de Batman amb Jack l’Esbudellador amb una segona història posterior, guionitzada també per Brian Augustyn i ubicada dins de la mateixa realitat, amb l’il·lustrador uruguaià Eduardo Barreto, anomenada Batman: Amo del futur.

En la primera part del còmic el lector que no contextualitzi es pot portar la desagradable sorpresa de que el guió fluixeja bastant. Es queda en l’anècdota. Trobem a un Bruce Wayne viatjant per Europa, estudiant amb Sigmund Freud i la seva tornada a Gotham. Allà s’enfrontarà a un Jack l’ Esbudellador que té una identitat sorprenent i poc més. La gran ressonància que té la història, i que es pot entendre per l’abans comentat, va ser el descobriment de la increïble capacitat artística de Mike Mignola. És un relat que coixeja, on podem delectar-nos amb el meravellós disseny del vestit de Batman (un dels més recordats entre les moltes versions que se n’han fet, aquesta capa …) i perdonar les poques ganes d’aprofundir en un tema que podria haver donat tant de si.

No obstant això, Augustyn es va redimir uns anys més tard amb la segona aproximació victoriana a Gotham. En Batman: Amo del futuro, podem veure com es desenvolupa millor aquest univers, podem trobar un cert i interessant regust steampunk en tota la història. Boxa clandestina, un enemic que faria les delícies del mateix Jules Verne, la por de la societat de l’època al canvi de segle… tot això ben acompanyat de l’eficient dibuix d’Eduardo Barreto, el qual m’ha recordat a una colecció que tenia quan era petit, en aquests llibrets es podien llegir versions il·lustrades de clàssics com L’illa del tresor de Stevenson, Robinson Crusoe de Defoe o El corb de Poe. Això ho trec a col·lació perquè el dibuix de Barreto és clàssic en el seu millor significat, cosa que casa perfectament amb el to i l’època de la història.

En definitiva, una publicació que no pot faltar a les vostres biblioteques.