La de John Verdon és una de les carreres literàries més meteòriques que hem conegut als últims temps. Quan al 2010 feia al salt al món de l’escriptura des d’una vida dedicada a la publicitat, amb “Sé el que estàs pensant”, engegava tot un fenomen de llibre per any que a més s’han convertit en supervendes un darrera l’altre. El secret d’aquesta, i les successives “No obris els ulls” i “Deixa en pau el dimoni” va ser saber enganxar els lectors amb la investigació de casos que atrauen ja des del seu plantejament a la contraportada de la novel.la i que mantenen l’interès obligant a girar fulls fins la seva resolució.
Amb “No et refiïs de Peter Pan”, Verdon ens recupera un cop més a l’investigador Dave Gurney, quatre mesos després dels fets que van ocórrer al llibre anterior. La investigació del cas del Bon Pastor va acabar amb la carrera de Jack Hardwick a la policia. Així que quan aquest pica a la porta de Gurney amb un nou cas, aquest es sent en la obligació d’acceptar ajudar-lo. Es tracta de reobrir la investigació sobre l’assassinat de Carl Spalter, un ric empresari i promotor que va ser assassinat mentre assistia al funeral de la seva mare. Pel crim es va acusar a la seva dona, la Kay Spalter, però Hardwick està convençut que la seva condemna va ser causa de foscos interessos i de la ineptitud dels investigadors. Ben aviat, Gurney i Hardwick aniran descobrint que les proves amb les que es va acusar la Kay no es sostenen, que hi havia altres persones amb motius per matar en Carl Spalter i que potser la seva mort no va ser la única del cas. Tot plegat els portarà a endinsar-se en un món fosc amb perillosos enemics i posar un cop més les seves vides en perill mentre intenten treure l’entrellat de tot plegat i de pas portar a terme la seva venjança personal contra part del cos de policia.
Arribats a aquesta quarta novel.la, la meva relació amb John Verdon i els seus llibres es va confirmant cada cop més dual. A “No et refiïs de Peter Pan” se’m confirma la sensació que ja vaig començar a experimentar amb “Deixa en pau el dimoni” de que el ritme d’escriptura de l’autor està resultant perjudicial a l’interès que em generen els seus llibres. A mida que avança la seva bibliografia, la visualitat cinematogràfica i ritme trepidant dels inicis, la capacitat de plantejar casos que semblen quasi sobrenaturals i la gran habilitat per concloure cada capítol amb un gir que t’obligava a seguir llegint, han anat perdent força.
El que ens trobem a “No et refiïs de Peter Pan” és un cas de tall més clàssic, que inclou fortunes, màfies, embolics familiars i tota classe d’elements de novel.la negra més terrenal. Però la fórmula segueix essent l’habitual en Verdon: plantejar un cas d’assassinat, anar augmentant la confusió a base d’acumular pistes i proves que fan que tota la premissa inicial deixi de tenir sentit i finalment resoldre el misteri. I en cada llibre l’autor s’entreté més i més en explicar-nos el procés, en com Gurney revisa proves, es planteja camins a seguir o confronta les seves teories amb la resta de personatges.
Això per una banda fa que el ritme baixi, que el desenvolupament sigui més lent i contemplatiu (el mateix Peter Pan del títol triga moltíssim en aparèixer). Però per altra banda, també s’evidencia el grau d’estima que ha assolit la relació de l’autor amb el seu personatge. Aquesta ha anat madurant amb el pas del temps i Verdon ha sabut crear un Gurney cada cop més humà, del que encara és capaç de descobrir-nos noves facetes a base d’il.lustrar els seus processos, la seva relació amb els altres o de plantejar-se preguntes com per què sent aquesta fascinació irresistible per posar-se en perill a sí mateix. I si bé a vegades cau en algunes iteracions com els conflictes amb la seva dona Madeleine (aquí plasmats en una persistent disputa sobre unes gallines i un corral), en general enriqueixen l’aspecte personal de la novel.la.
En general doncs, el quart llibre de John Verdon és d’aquells que pot generar sensacions contradictòries, sobretot en qui hagi anat seguint tota la saga. No hi falten els elements amb els que l’autor sap enganxar el lector amb un bon misteri i un protagonista que ja s’ha fet entranyable. Però tampoc hi falten alguns dels factors que poden acabar provocant cansament, com la repetició de fórmula de plantejament i desenvolupament, o un desenllaç que a casos pot semblar apressat i quasi aleatori o frustrant (si bé és just dir que aquesta sensació ha estat menor en aquest que a “Deixa el dimoni en pau”).
I així em deixa davant una futura nova entrega amb cada cop menys ansietat, entre el dubte de si tornaré a deixar-me atrapar quan la vegi a les prestatgeries o si s’haurà imposat aquesta sensació d’esgotament de la fórmula (si bé “Sé el que estàs pensant” segueix present a la meva memòria literària, reconec que el transcórrer dels altres s’ha anat diluint) i un nou llibre de Verdon no serà la primera opció davant altres alternatives. El talent del seu autor està més que provat però a vegades la pressa és mala consellera i de cara a una cinquena aventura de Gurney no aniria gens malament deixar entrar aire fresc.
Editorial: Proa
ISBN: 978-8475884424
Pàgines: 560
Preu: 19,90€ (Electrònic: 7,99€)
John Verdon ha treballat durant molts anys com a director creatiu en diverses agències publicitàries. Als seixanta-vuit anys, després d’abandonar la vida urbana i instal·lar-se al nord de l’Estat de Nova York, va debutar com a escriptor amb una novel·la que va significar un autèntic esdeveniment literari i comercial: Sé el que estàs pensant (2010), al qual va seguir l’aclamat No obris els ulls. Deixa en pau el dimoni, el tercer thriller de la sèrie, amb una escriptura tan magnètica com intel·ligent, reprenia els mateixos personatges. No et refïis de Peter Pan és la quarta novel·la.
Envía una resposta