La Daia i la seva bessona han viscut protegits en una escola automatitzada sense adults i sense saber que ha passat en el món exterior després de l’epidèmica. Quan una riuada faci fallar tots els automatismes les noies hauran de sortir a l’exterior i s’adonaran que la realitat no és gens plàcida.
Des de l’editorial Fanbooks arriba l’última novel·la de David Cirici, “Zona prohibida” guardonada amb el Premi Ramon Muntaner 2013. Una nova proposta juvenil, l’estil d'”Els jocs de la fam” amb el rerefons del poder i la manipulació que exerceix en la societat.
“Zona prohibida” ens porta, com a protagonistes, a Daia i la seva germana bessona, l’Inge. Tots dues estan internes en una escola isolada al mig de les muntanyes amb un centenar de noies més sense tenir contacte amb cap adult. L’escola, totalment automatitzada i amb professors que no són reals sinó hologrames, oculta a les noies durant anys per procurar que siguin la primera generació d’humans que sobreviuen als efectes d’una gran pandèmia.
Inesperadament, una catàstrofe natural inutilitza l’escola i obliga a les noies a marxar i buscar refugi seguint un missatge d’emergència comunicat per les màquines. És el moment d’enfrontar-se al món real, al món després de la pandèmia, on la violència és una forma de vida i res és el que sembla.
“Zona prohibida” és una nova visita al món que David Cirici va dibuixar a “L’esquelet de la balena”. Cirici parteix d’aquella mateixa escola, però ara fa sortir els alumnes al món real i els enfronta a la realitat que està molt lluny del que pensaven. L’autor torna a sorprendre amb una novel·la distòpica, d’acció i violència però també de valentia i amor.
L’autor fica de ple al lector en l’aventura que viu la Daia amb aquesta primera persona que fa conèixer i saber de primera mà com ho viu tot la protagonista. Cirici ens relata una historia de relacions personals afectives i espais imaginaris futuristes que aconsegueixen atrapar des de la primera pàgina.
Amb certes semblances a “Els Jocs de la Fam”, Cirici mira d’anar va més enllà de les proves a vida o mort i s’endinsa en un món de poder i mentides, on la protagonista mira de canviar el seu destí, el de la seva germana bessona i el dels seus companys.
“Zona Prohibida” és, com diu el seu autor, una novel·la d’aventures, d’adolescents que han sobreviscut a una catàstrofe i s’enfronten a les dificultats d’una vida dura i violenta prenent decisions vitals a falta d’adults. Una novel·la amb personatges creïbles, de carn i ossos, que pateixen, estimen i lluiten per sobreviure. Un llibre que et fa posar al lector en la pell dels personatges, amb els seus sentiments i les seves pors.
Editorial: Grup 62- Fanbooks
ISBN: 978-84-15745-55-6
Pàgines: 272
Preu: 14.90 € (ebook: 9.99)
David Cirici, nascut a Barcelona l'any 1954, és escriptor, guionista i publicitari. Ha treballat com a guionista a la ràdio en el programa de Ràdio 4 "Català per a tothom" (1976-1982) i a la televisió en sèries com "Oliana Molls" (TV3, 1985-1986), "Kiu i els seus amics" (TV3 1984), "Les tres Bessones" (TV3 1995-2000), i programes com "Ahí te quiero ver" (TVE, 1986), "Tariro Tariro" (TVE, 1987), "Blanc o negre" (TV3, 1987), "No passa res" (TV3, 1988), "El joc del segle" (TV3, 1992). També ha treballat en guions d'espectacles musicals del grup Roseland. El 1984 va obtenir el Premi Recull i el Premi de literatura infantil Apel·les Mestres amb el llibre "Vòlics". Amb la publicació de "La fábrica de les mentides" va guanyar el Premi de novel·la Joaquim Ruyra. Amb la "Vida dels altres" va ser finalista del Premi Ramon Llull 2000. També ha publicat "Els Grúfols" (edicions Pau), un llibre per a nens sobre el racisme, i "El baró i la leprosa" (Empúries). Ha estat director creatiu a les agències RCP Saatchi & Saatchi i Alta Definión, i soci fundador i director creatiu a Imagina. Des del 2000 dirigeix la seva pròpia agència, Cirici Comunicació.
M’ha encantat aquest llibre, és fantàstic jo I el meu pare creiem que es millor que els jocs de la fam.No em vaig poder resistir a la temtació I me’l vaig acavar amb un dia de tant increïble que és.
T’animo a fer el segon! M’encanteria