“Un dia. Un dia tot això haurà passat. No, no feia així. I, de cop i volta, me’n recordo: <<Un dia, de tot això no en quedarà més que un petit núvol>>. O almenys era una cosa per l’estil. M’ho havia dit el pare, al llit de l’hospital, mentre em somreia i em feia l’ullet…”
Així comença “Aquell instant de felicitat”, portant la contrària al títol amb la mort d’un pare i un noi jove per protagonista, inquiet i amb un daltabaix emocional important. El Nicco s’ha convertit en l’home de la casa sense voler-ho ser, la seva xicota el deixa sense donar-li masses explicacions i les seves germanes li demanaran que resolgui els seus problemes personals per elles. A tot això, cal afegir-hi una certa dificultat per expressar les seves emocions, un amic bandarra i dues feines: mantenir el quiosc del seu pare els matins i vendre pisos a les tardes.
La novel·la es situa en l’actualitat i segueix amb l’estil dels llibre de Moccia: una història d’amor que transcorre a la capital italiana, tot i que perd aquella espurna de màgia que traspuaven els primers relats de l’autor. “Aquell instant de felicitat” no aconsegueix connectar amb el lector; el protagonista ronda la vintena i no acaba de quadrar, a estones sembla una persona molt superficial i que no acaba d’aprofundir en tot allò que li passa, fregant la banalitat, i d’altres sorprèn per la seva maduresa. A tot això, cal sumar-hi una pila de clixés: començant per la idea que als nois els costa més expressar les seves emocions, seguint amb el personatge del Gio, el millor amic del protagonista que trafica pel·lícules pornogràfiques i té dues xicotes des de fa més d’un any, i seguint amb el paper de les dues joves espanyoles per qui els dos amics acabaran perdent el nord. Fins i tot en algun moment es deixa entreveure una certa infravaloració envers la figura de la dona, que sorprèn en un autor que fins ara havia apostat fort pels personatges femenins.
“Aquell instant de felicitat” és una novel·la fàcil de llegir, com aquelles pel·lícules de diumenge a la tarda que no et fan pensar gaire però t’entretenen una estona. Recomanable per a un públic adolescent, és aquell llibre que t’enduries a la platja per llegir una mica en diagonal mentre vas a mullar els peus a l’aigua, o fins i tot en un avió direcció a Roma per prendre nota d’alguns dels restaurants i llocs que cal visitar-hi, ja que Moccia aposta fort per potenciar la gastronomia i la cultura de la ciutat que els dos joves italians descobreixen a les turistes espanyoles (amb una escapada a Venècia i Nàpols i tot!).
“Aquell instant de felicitat” podria ser perfectament la versió actual i juvenil de Vacances a Roma, substituint Audrey Hepburn per una model espanyola (Maria, un altre tòpic) i a Gregory Peck per un jove que no sap gaire què fer amb la seva vida. Previsible i amb un final que dóna peu a una segona part. Moccia, ja ha assegurat que l’argument continuarà a Espanya i ha escollit tres ciutats finalistes (Hondarribia, Vic i Vejer de la Frontera). Un cop les hagi visitat, escollirà la definitiva que es donarà a conèixer amb la segona entrega de la saga que sortirà a la venda la propera primavera.
Amb “Aquell instant de felicitat”, Moccia pretén fer una reflexió sobre els alt-i-baixos de la vida, donant a entendre que cal allargar els alts i escurçar els baixos. És probablement l’obra més intimista de l’autor, amb un protagonista menys desenfadat i enamoradís que els anteriors i que potser per això no acaba d’aconseguir la frescor de les altres obres.
Cal afegir-hi la dificultat de la traducció, a vegades un pèl confusa ja que els dos nois italians parlen en català mentre que les dues espanyoles ho fan en italià per poder reflectir els malentesos entre els protagonistes. Tot plegat, un resultat que està bé per fer passar l’estona però que no acaba de satisfer, deixant aquesta sensació de llibre anecdòtic que podria donar molt més de si. Esperarem la segona part per veure si s’acaben de lligar tots els fils de la trama i Moccia i els seus protagonistes aconsegueixen amb una segona entrega el que no desperta en aquesta primera.
Editorial: Columna
ISBN: 978-84-664-1547-7
Pàgines: 432
Preu: 18,90 €
Federico Moccia (Roma, 1963) és guionista de cinema i de televisió. La seva primera novel·la, A tres metres sobre el cel, malgrat haver arrasat en vendes i fins i tot a la gran pantalla, va ser rebutjada per diverses editorials i va començar a popularitzar-se entre els estudiants d'institut de la capital italiana en format fotocòpies. Arran d'aquest boca-orella, va ser publicada, i la seguiren la segona part Tinc ganes de tu (2008), Perdona si et dic amor (2007) i Perdona però vull casar-me amb tu (2010). Sempre amb l'amor com a principal protagonista i dirigides al públic jove.
L'èxit de l'autor ha sigut tal, que la crítica parla del fenomen Moccia, amb les novel·les com a clar referent entre els adolescents i donant lloc a la "Ruta Moccia" per la capital italiana que segueix alguns dels escenaris de les seves novel·les o el famós Pont Milvio que està replet de cadenats que "segellen l'amor" de moltes parelles joves que imiten els protagonistes de Tinc Ganes de tu.
Envía una resposta