La primera part de “Lluvia de Albóndigas” va resultar ser una pel·lícula molt divertida, ben construïda i amb un d’aquells missatges sobre l’amistat i la família que semblen estar irremediablement lligats a les pel·lícules d’animació. La segona part que ara ens arriba és divertida però menys, té un missatge més simple i és tan boja i tan surrealista que en alguns dels acudits i de les situacions és una mica ridícula.
“Lluvia de Albóndigas 2” arrenca just en el moment en què acabava la primera part. Flint és convidat a unir-se a “The Live Corp”, l’empresa que va crear Chester V, el seu ídol d’infància. Allà comença a treballar per convertir-se en un dels millors inventors del món. El que no sap és que Chester V vol recuperar la màquina que va crear Flint i que crea menjar. Donat que l’operació no ha estat un èxit, Chester decideix enviar Flint i els seus amics a buscar la màquina. Es trobaran que a l’illa s’ha creat un ecosistema ple d’animals fets a partir de menjar.
“Lluvia de Albóndigas 2” es presenta com una germana més pobra que la primera part, pobre en recursos i animació (menys reeixida) i més pobre en intel·ligència i màgia. La història, molt senzilla, no acaba d’emocionar ni cridar massa l’atenció. Té un desenvolupament típic i hi ha pocs moments que destaquin especialment. Brillants, però, són els títols de crèdit al final del film, plens d’humor i de bones idees.
Els punts forts de la pel·lícula són els acudits, continus i excessius, i la gran imaginació del món d’animals creats a partir de menjar. Tot el guió està fet d’una successió contínua d’acudits i bromes, moltes de les quals funcionen i fan riure, mentre que altres són tan exagerades i tan ridícules que també fan riure però una mica per vergonya. Per la seva banda, el món ple d’animals és d’una gran riquesa i agradarà als adults però encantarà principalment als nens, que viuran en una contínua sorpresa entre els elefants síndria, les maduixes encantadores i els cogombres pescadors, per dir només alguns dels éssers que apareixen.
Ja hem dit que l’animació és pitjor que a la primera part però els dissenys continuen sent excel·lents i això fa que visualment el conjunt funcioni. Traducció i doblatge segueixen els estàndards habituals. Adapten els acudits a la nostra cultura i actualitat i utilitzen actors famosos com Santiago Segura o Carmen Machi. No són les opcions més ideals però són comprensibles.
“Lluvia de Albóndigas 2” és una pel·lícula que encantarà als més petits i que farà riure als adults que aniran al cinema amb ells. Lamentablement, és una fluixa segona part, lluny d’una pel·lícula que era molt més intel·ligent i emocionant.
Envía una resposta