"Britney Jean" de Britney Spears
8Valoració

Britney Spears torna al món discogràfic sense fer gairebé soroll (del promocional), cosa que per a alguns és sinònim de que el que ens porta entre mans no és prou digne per a una princesa del Pop. La veritat és que després dels recents sonats llançaments de les seves col·legues Katy Perry i Lady Gaga (o l’escàndol format per Miley Cyrus), el “Work Bitch” de la Spears, per molt “choni” que soni no fa el soroll suficient com per fer que el seu vuitè disc, “Britney Jean”, entri per la porta gran.

Davant la falta d’aquest eclipsi promocional, les primeres i veloces crítiques, aquelles que amb prou feines li han dedicat al disc un parell d’escoltes, mostraven el seu descontentament per un retorn “mal produït”, “malament executat”, amb temes que sonen antics “com de fa tres anys”, “sense coherència”. Moltes d’elles, curiosa i contràriament, lloen les bondats del senzill principal “Work Bitch”, al que segur van crucificar en la seva estrena, tal com ara crucifiquen als productors Will.I.Am i David Guetta per aportar el seu inconfusible so a “Britney Jean”.

Segons Britney Spears, aquest és el seu disc més personal, però què ens ha d’explicar ella. La veritat, o almenys per un servidor, és que amb “Britney Jean”, la Spears ens torna a demostrar que ella segueix sent la princesa del Pop, per molta tírria que ens doni de vegades, per molt que hagi perdut “certa” màgia sobre l’escenari, i sobretot, per molt que els dolgui als Little Monsters i companyia. Algun dia arribarà a reina? Tampoc ho crec.

Imatge promocional del senzill "Work Bitch" de Britney Spears.

Encara que una mica atrotinat i amb algun que un altre tema innecessari (sempre hi ha caigut algun fins i tot en els seus millors discos), el tracklist de “Britney Jean” destaca per aquesta mescla de models del catàleg de Britneys que fins ara coneixem. La Britney “choni”, la “cursi”, la “post-blackout”, la “pre-InTheZone”,…

D’una banda tenim aquests bangers pesats als que darrerament ens té acostumats, en els que adopta aquesta postura de banderera de l’EDM, tot i a costa d’haver de renunciar a la possessió de la seva pròpia veu en benefici de la visió o distorsió dels productors de torn. Temes irresistibles o insuportables segons la vostra animadversió al so de Will.I.Am o David Guetta. Però si et va agradar, o et va acabar agradant, “Work Bitch”, gaudireu com nans saltimbanquis amb temes com “It Should Be Easy”, “Body Ache”, “Til It’s Gone” o la divertida “Tik Tik Boom”, i on diu “tik” escolti’s el que un vulgui. De moment no em canso d’escoltar-los.

Imatge promicional de "Britney Jean" de Britney Spears.

D’altra banda estan les balades o els mitjos temps, i amb ells ens retrobem amb aquesta Britney a la que feia més d’una dècada que no escoltàvem. La dolça Britney que ens canta des de la seva maduresa (recordem que la Spears apareix com co-autora en els crèdits de tots els temes del disc). Destaca en aquest sentit el tema “Perfume”, triat com a segon senzill, i del que Sia, que darrerament està que se’n surt, n’és co-autora. Gran balada! El segueix de prop “Don’t Cry”, una d’aquestes cursilades que enamoren a l’estil “Everytime”.

Una mica més coixes queden les seves col·laboracions amb Katy Perry i Diplo en aquest “Passenger” que no sé jo, amb la seva germana petita Jamie Lynn a “Chillin’ with you” (potser el pitjor tall del disc), o amb William Orbit i aquest “Alien” que obre el disc de forma més que decent però sense grans escarafalls. No obstant, el que resulta més curiós és que per escoltar algun dels millors temes de Britney Spears per aquest 2013 haguem de recórrer als bonus tracks de la versió estesa, entre els quals trobarem un altre atractiu banger, “Now That I Found You”, en el que Will.I.Am i Guetta juguen a ser Avicii, o aquesta preciosa, enèrgica, sincera, enganxosa, la millor del disc “Brightest Morning Light”, l’únic tema del disc produït pel que havia estat el seu habitual Dr.Luke, en el que Britney canta a la seva prole i amb el que fins i tot t’acaba convencent que està feta tota una marassa. Ves per on, el model de Britney que ens faltava per conèixer.

Imatge del videoclip de "Perfume" de Britney Spears.

Sé que segurament aquesta sigui una de les millors crítiques que pugueu llegir de “Britney Jean”, i no sé si amb ella em jugo la meva credibilitat com a crític musical, però així m’ha arribat, així ho percebo i així us ho he justificat. Així que, coherència abans de res, aquí van, les meves 4 estrelletes per la Britney:

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada