Historia de las tierras y los lugares legendarios
8Valoració

[Texto en castellano]

Des del Paradís bíblic a la Illa de “Perdidos”, són innombrables els llocs llegendaris que apareixen en el reguitzell infinit de textos mitològics, religiosos o literaris fruit de la creació humana. Umberto Eco ens proposa ara un estimulant i molt oportú viatge del “logos” al “mite” per recórrer aquestes “espècies d’espais” literaris que ens apropen a l’essència del que els místics van denominar el “Mysterium Tremendum”; tot això en un excel·lent assaig, acompanyat d’una àmplia selecció de textos i belles reproduccions d’obres artístiques en una edició de luxe, publicada, amb el bon gust habitual, per Lumen.

L’Umberto Eco filòsof, medievalista, semiòleg, expert en comunicació de masses, i fins i tot el novel·lista supervendes, han donat pas en els últims anys al divulgador obstinat a apropar les seves reflexions estètiques a un públic cada vegada més ampli. Després d’una trajectòria acadèmica sens dubte gegantesca, Eco se sent a hores d’ara ben a gust encarnant a l’erudit que no dubta a destil·lar la seva saviesa en llibres prolixos, més accessibles que en uns altres temps, però sempre molt bells i rigorosos, com les seves famoses Historia de la belleza i Historia de la fealdad. En les seves dues obres precedents, Eco havia partit d’un concepte estètic ben conegut per proposar un assaig transversal que combinava la reflexió amb la passió per emparentar obres artístiques de procedència ben diversa. En Historia de las tierras y los lugares legendarios prossegueix per aquesta senda amb un repte encara més ambiciós, recórrer una successió de paisatges, reals o imaginaris, que han adquirit l’autèntica dimensió de “cosmovisions”. Són tots ells espais simbòlics que es plantegen com una excepció a les lleis que regeixen en la naturalesa; terres remotes i inaccessibles, per ventura somiades, idònies per a la irrupció del misteri o del sobrenatural; enclavaments generadors –com apunta el mateix Eco– de “fluxos de creences” o si ho prefereixen el fruit de “relats trans-humans” –com diria Mircea Eliade– que tracten de desentranyar els misteris de l’existència.

Per les pàgines d’aquest llibre desfilen els territoris bíblics i els homèrics, les meravelles d’Orient i Occident, les illes Afortunades i Maleïdes, el país de Jauja i Rennes-Le-Chàteau, els Pols i l’interior de la Terra… Eco no dubta a començar reconeixent el seu deute amb la seminal Breve guía de lugares imaginarios d’Alberto Manguel i Gianni Guadalupi (un llibre que també deu la seva inspiració a precedents com El libro de los seres imaginarios, escrit per Jorge Luis Borges en col·laboració amb Margarita Guerrero). Per a aquest viatge a tots els “més enllà” possibles, Eco no dubta a acudir a múltiples fonts. Cada capítol ofereix reveladors fragments de textos clàssics grecs, romans i medievals, llibres de viatges (reals o imaginaris), de les diverses mitologies i els llibres Sagrats, de les moltes Utopies que en el món han estat i dels textos profètics, de textos científics, ocultistes, diaris i fins i tot novel·les… Una embriagadora polifonia llibresca acompanyada per a l’ocasió d’una generosa selecció d’il·lustracions, en una cuidada edició de luxe servida per l’editorial Lumen. Molt més que un coffee-table book de gust exquisit, Historia de las tierras y los lugares imaginarios és un llibre per llegir, consultar i rellegir al llarg de la vida, una inspiradora companyia per desaparèixer una bona estona d’aquest angoixant present i perdre’s al món de la imaginació.


Editorial: Lumen
ISBN: 9788426421944
Pàgines: 480
Preu: 44,90 €

Umberto Eco, nascut a Alessandria, Piamonte, en 1932, és actualment titular de la Càtedra de Semiòtica de la Universitat de Bolonya i director de l'Escola Superior d'Estudis Humanístics en la mateixa institució. Ha desenvolupat la seva activitat docent a les universitats de Torí, Florència i Milà, i ha donat així mateix cursos a diverses universitats d'Estats Units i d'Amèrica Llatina. En 2013 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Burgos. Entre les seves obres més importants publicades figuren: Obra abierta, Apocalípticos e integrados, La estructura ausente, Tratado de semiótica general, Lector in fabula, Semiótica y filosofía del lenguaje, Los límites de la interpretación, Las poéticas de Joyce, Segundo diario mínimo, El superhombre de masas, Seis paseos por los bosques narrativos, Arte y belleza en la estética medieval, Sobre literatura, Historia de la belleza, Historia de la fealdad, A paso de cangrejo, Decir casi lo mismo, Confesiones de un joven novelista i Construir al enemigo. La seva faceta de narrador s'inicia en 1980 amb El nombre de la rosa, que va obtenir un èxit sense precedents. A aquesta primera novel·la han seguit El péndulo de Foucault (1988), La isla del día de antes (1994), Baudolino (2001), La misteriosa llama de la reina Loana (2004) i El cementerio de Praga (2010).

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies