Tots ens mereixem una segona oportunitat, això pensa David Martí. Basant-se en una experiència personal ens porta “El guerrer adormit”, una proposta on tots els lectors podrien ser protagonistes i ser mereixedors d’un gir de 180º a la seva vida. Ell ens parla d’aquest nou projecte que s’enllaça amb el primer llibre que va publicar “La revolución interior” (Ediciones Urano).
El teu nou llibre es basa en la teva experiència personal, que un dia vas decidir canviar radicalment de vida, fins quin punt la història de l’Edward és la teva?
És veritat que “El guerrer adormit” està basat en fets reals, i també és cert que l’Edward té coses meves. Però per mi, el més important és que tots els lectors podrien ser els protagonistes d’aquesta novel·la. Qui no s’ha plantejat alguna vegada donar un gir de 180 graus a les seves vides? Qui no es mereix una segona oportunitat? Tothom!
Que diries a un escèptic que no creu que sigui possible reinventar-se totalment i ser feliç?
Li diria que la Història és plena de gent que no només es va reinventar sinó que va atrevir-se a canviar el món: Gandhi, Teresa de Calcuta, Marin Luther King…Però no cal anar tant lluny per què al nostre voltant hi ha un munt d’herois anònims que també actuen així.
La felicitat només depèn de tu, però i el factor sort? L’Edward té sort de topar amb en Tom i la Hannah. Jo crec en el “n’hi ha que neixen estrelllats”, tu no? Es pot vèncer la mala sort?
No crec en el determinisme. És veritat que hi ha realitats més punyents que d’altres, però sempre és possible anar una mica més enllà en la cerca de la felicitat. Penso que si no tenim aquesta aspiració vital només és per desconeixement. No ens han ensenyat a creure en les nostres capacitats reals i per això patim tant. Li donem tot el poder al nostre entorn, i així estem perduts.
En la situació de crisi hi ha molta gent infeliç amb les seves feines però que no les deixa per por a quedar-se sense res, que els diries a aquests?
Es pot ser prudent sense renunciar als somnis. Tenir feina és un privilegi, i només per això ja s’haurien de considerar afortunades. Que treballin el seu propòsit i que facin el salt quan estiguin preparades i tinguin una alternativa sòlida.
La part del diari de la Hanna és molt tendre, d’on surt la idea? I les il·lustracions? Realment mostren molt bé com ho veu ella.
Vam considerar que era molt interessant donar el punt de vista d’una altra de les protagonistes de la novel·la, en aquest cas una nena petita que està malalta. Les magnífiques il·lustracions del Valentí Gubianas serveixen per explicar l’univers de la Hanna d’una manera preciosa i molt efectiva.
Tenint en compte els teus dos anterior llibres, “Les bruixes d’Arnes” i “La metgessa de Barcelona”, a que es deu aquest canvi de gènere?
De fet el primer llibre que vaig publicar, “La revolución interior” (Ediciones Urano), era un assaig en el que explicava el meu canvi de vida. Per tant, tampoc és un gènere en el que em senti incòmode. M’agrada provar-me i experimentar coses noves. No us estranyi si algun dia us sorprenc amb una novel·la juvenil. Com deia el poeta Martí i Pol, “tot és possible i tot està per fer”.
Algun projecte en ment? Tindrem tercer llibre de la sèrie de la Lluna, l’Eulàlia?
Actualment estic treballant en una nova novel·la que em publicarà Edicions 62. Us puc avançar que parla, com a “Les bruixes d’Arnes”, d’unes dones valentes i decidides que tenen una relació molt especial amb la Natura…
Envía una resposta