Sempre m’ha resultat complicat escriure critiques sobre música electrònica. Serà pel gran nombre de varietat i de noms d’estils com electro pop, minimal, acid house, techno, trance, gaber… O serà perquè, Depeche Mode a banda, sempre em costa acabar un disc sencer d’aquest tipus de música, encara que al final acabi agradant-me. Algun dia descobriré per què, o no, tampoc és important.
“Free your mind” és el quart disc del grup australià Cut Copy, un àlbum totalment submergit en l’època de l’acid house. Fins i tot la caràtula, amb lletres borroses i colors vius, ens fa recordar aquells anys. Eren els anys del segon estiu, on una nova onada de “hippies” s’obria camí per substituir als altres que ja s’havien jubilat. L’èxtasi substituïa a l’heroïna i el roland s’obria camí entre els nous instruments musicals. Aquest moviment va tenir el seu punt àlgid ni més ni ments que al Londres de finals dels 80’s.
El disc arrenca amb el tema homònim ‘Free your mind’, una barreja de sintetitzadors i bongos, alegre com l’estiu, que ens fa saltar divertits al so d’un ritme que ens atrapa.
El segueix ‘We are explorers’, un himne a les possibilitats de l’ésser humà a la pista de ball, que se sent perdut fins que la llum del sol acudeix a salvar-lo tal com diu la lletra “Keep my hands up pointing to the sky until the dailight comes, in to our minds to rescue us”.
Més endavant, escoltar ‘Footsteps’ és com retrobar-se de nou amb aquella noia o aquell noi que vas perdre fa temps a causa del fum de la disco i no vas tornar a veure mai més. En aquell moment, la música que s’escoltava era ‘Rythm is a Dancer’.
‘In memory capsule’ té una gran melodia, només interrompuda per un cor que la destrossa poc abans dels dos minuts, i que dóna per acabada la cançó que torna sobre els seus passos i es repeteix de nou fins a l’últim cor, massa llarg.
El disc baixa de to amb ‘Dark Corners & Mountains tops’, que ens fa sortir del segon estiu per portar-nos a una altra dimensió, més lenta, quasi de final de la nit, quan és hora de tornar a casa a descansar. Però és només una il.lusió perquè de fet ens dirigim al ritme del següent tall, ‘Meet me in the house of love’.
En conclusió, aquest “Free your mind” és un remembering d’anys ja passats i, com tots els records, no presenta res de nou a banda de la il.lusió de tornar enrere en el temps. Un bon disc si us agrada la música dance d’aquella època, però que s’assembla a sí mateix en totes les cançons. I desafortunadament la música dance ha evolucionat tant que costa molt mirar tant enrere, encara que en certs instants he d’admetre que ho han aconseguit.
Envía una resposta