“Bienvenidos al fin del mundo” és l’últim exercici de diversió autocomplaent del duet Edgar Wright i Simon Pegg, una pel•lícula per fans, per frikis i per amants de la bogeria i l’excés.
En acabar l’institut, cinc amics van decidir fer una ruta per tots els bars del seu poble, però no van aconseguir arribar a l’últim lloc de la llista: “La fi del món”. Vint anys després es reuneixen per completar la proesa, però una sèrie de contratemps els porten a enfrontar-se a un fenomen que podria comprometre tota la humanitat.
Les principals virtuts de “Bienvenidos al fin del mundo” es troben en el seu repartiment, amb Pegg, Nick Frost o Martin Freeman entre altres. Es nota la complicitat entre ells i des del començament funcionen com el grup d’amics als quals donen vida a la pel·lícula. La definició de personatges és bona encara que arquetípica i funcionen millor en grup que individualment, amb l’excepció de Simon Pegg, estrella de la pel·lícula, tot i que el voldries assassinar diverses vegades mentre estàs veient la cinta. Tant els diàlegs com les seves pretensions senzilles de divertir són dos punts a destacar i tot plegat dona lloc a un producte molt entretingut, que no és poc.
El problema principal de la producció d’Edgar Wright és que el guió va acumulant temes i afegint punts de gir i nous elements a la història. Tant Pegg com Wright volen parlar de moltes coses i a sobre hi afegeixen una part fantàstica, que al principi és anecdòtica però no deixa de créixer i créixer per acabar convertint-se en un “monstre” incontrolable que en diverses parts no funciona ni dintre de les regles del joc del seu propi món.
En resum, “Bienvenidos al fin del mundo” és una pel·lícula divertida però excessiva, que té moltes coses bones i unes interpretacions brillants però que cansa perquè director i guionista són incapaços de controlar el joc que posen en marxa.
Envía una resposta