De tal padre, tal hijo
8Valoració

Una senzilla i contundent història capaç de tocar l’essència humana

Un reeixit home de negocis obsessionat pels diners descobreix que el seu fill biològic ha estat canviat per un altre després del seu naixement. Haurà de prendre una decisió vital: quedar-se amb el que ha criat o amb el que duu la seva sang.

Amb el merescut premi del públic del Festival de Sant Sebastià arriba a les sales del nostre país el darrer film del prestigiós cineasta Hirokazu Koreeda. El director japonès dibuixa amb una narrativa senzilla i sublim una història profunda i accessible. Amb una naturalitat sorprenent els conflictes i situacions familiars van prenent el control de la pel·lícula. Tot i el ritme pausat, les seqüències es van mastegant a poc a poc i els detalls esdevenen importants elements que assenyalen un camí de ruta impecable.

Un film que qüestiona el que necessita un fill per a ser feliç. Ens trobem davant de dues famílies ben diferents. L’una, basa la seva educació en el temps. L’altre, en els diners. Els conflictes interns es van succeint en cadascun dels personatges amb ponderació i sobrietat. Els elements quotidians, doncs, esdevenen puntes de llança que travessen el devanir de pares i fills. La qüestió entre la sang i el lligam emocional trenca motllos i posa sobre la taula creences i dogmes. La transformació, doncs, passa per anar desfent allò establert per a arribar al que sentim. La praxi i la naturalitat formen part d’un camí que, a la vegada, s’apropa a allò humà.

De tal padre, tal hijo

Sense extravagàncies però amb una simplicitat aclaparadora, aquest film de ritme lent acord al to és capaç de mostrar un ventall ben ampli d’emocions. Un ventall que t’acompanya de la mà per anar més enllà del jo. Per a descobrir que escoltar i observar l’altre esdevé també una empenta vital al propi creixement. Sense massa soroll, sense massa estridència, el metratge s’allarga, això sí, un pèl massa, per a mostrar-nos un camí naturalista. Ho fa amb l’empenta del bon treball de tot l’equip artístic del qui hi destaca el protagonista. Masaharu Fukuyama interpreta amb solvència el pare Ryota Nunumiya, un pare obsessionat per l’excel·lència del seu fill.

En definitiva, una pausa a la reflexió. Un cant a la transformació de l’ésser humà per valorar on rau l’èxit d’una decisió que afectarà la trajectòria vital de llurs descendents. Emmotllar-nos a les seves necessitats o mantenir un patró inqüestionable? Jo no sóc pare però intueixo que educar un fill deu tenir molt a veure amb retrobar-se amb la pròpia infantesa. Una infantesa no sempre feliç o desitjada. Entendre que això pot canviar transforma la visió com a progenitor i com a persona. Una història d’entitat basada en l’essència de les coses i dels éssers humans. Un viatge capaç de transformar-nos amb una suavitat poètica a l’abast de pocs.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies