'No Blues' de Los Campesinos
6Valoració

Los Campesinos són un grup musical que ha desenvolupat la seva carrera a Cardiff, Gales, tot i que cap dels seus membres és gal·lès. No obstant, podem dir que ells mateixos, com a grup i com a so, van néixer a Gales.

A Cardiff publicaven el seu primer àlbum, “Hold on now, youngster”, el 2008, i de seguida, a l’octubre del mateix any, ja publicaven el segon, “We are beautiful, we are doomed”.

Amb el temps la formació s’anava ampliant fins a assolir l’actual. Si al 2006 començaven Neil a la guitarra, Ellen al baix i Ollie a la batería, després s’hi afegien Tom, que asumí el rol de líder, Garret a la veu, Harriet a la veu i violí, i Aleks com a cantant i teclat.

Abans del nou disc que ens entreguen ara, Ellen Wadell va deixar el grup i la seva absència es nota, fent que trobem a faltar cançons com aquella ‘Death to Los Campesinos’ de 2008.

No Blues” és el cinquè àlbum de la banda i ja només mirar-ne la portada, un fum rosa ens assalta la vista, una explosió que no vindrà reflectida en la seva totalitat en el que escoltarem després. És aquest un disc sense grans canvis respecte al passat, tot i que s’hi nota un toc de maduresa, és pla i sense grans emocions.

Los Campesinos!

Sí que resulta, però, un disc compacte. Tal com diu el títol, no és blues, si no extremadament pop i, encara que estigui lluny de ser una obra mestra, ens regala algunes cançons dignes d’apreciar. Entre elles destaquen ‘For Flotsam’, un tema alegre, o ‘Cemetery gaits’, que comença lenta i va creixent fins a fer ballar tothom, típic del grup de Gales.

La balada ‘Glue me’ és dolça i es deixa escoltar des del principi, una cançó que omple de sentiments fins i tot el cor més dur, fins a un punt quasi massa dolç com tot l’àlbum.

El punt àlgid arriba amb ‘Let it spill’, el millor tema del disc segons l’opinió de qui escriu. Comença amb una distorsió que per si sola ja val la cançó sencera, i té un crescendo fins arribar a ‘And I’m full to the brim. Pull me up to your mouth’ que es va repetint fins al final del tema.

No blues” no necessita moltes escoltades. Al ser un àlbum sense grans riscos és molt fàcil de sentir i agafar-li el to, tant fàcil que em fa recordar els grans debats que he tingut davant d’una cervesa (o més d’una) amb els amics: el gran dilema sobre la música comercial.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies