Marion Vernoux ens presenta una senzilla història però amb un punt d’emoció ben aconseguit al voltant d’una dona que vol sentir-se jove i realitzada encara que està començant la darrera etapa de la seva vida.
Caroline és una dentista que comença a viure una nova vida quan es jubila. Encara jove, vol sentir-se útil i realitzada i busca coses per omplir el temps. Per això s’apunta a una organització per jubilats on poden fer activitats i aprendre coses. Allà, Caroline coneix un professor jove amb qui començarà una relació.
“Mis días felices” ens explica una petita història al voltant d’una dona que busca sentir-se realitzada i, que en aquest procés, posa en perill el seu matrimoni i la seva estabilitat. Abans de conèixer el professor, Caroline és una dona trista, que creu que la seva vida té poc sentit i està a punt d’entrar en una depressió. A partir de les seves trobades furtives Caroline renaixerà, amb una nova il•lusió però també amb un conflicte interior que anirà creixent a mesura que avança la història.
Vernoux fa un retrat realista de la protagonista i de les dones que l’envolten. L’arquetip femení està presentat amb cura i és el principal protagonista de la història. Molt més desenvolupat que els personatges masculins, la directora fa un esforç per evitar caure en llocs comuns i per deixar-nos una mirada sincera sobre les dones més grans de 60 anys que busquen tenir un present de plenitud.
Els personatges masculins són molt més esquemàtics i només estan allà per moure les històries de la protagonista i provocar les seves reaccions. No entenem les seves motivacions interiors perquè Vernoux els utilitza com accessoris en una història plenament femenina.
Fanny Ardant és la gran protagonista de la pel•lícula. Totes les escenes giren al voltant d’ella i, tal com correspon a una actriu de la seva experiència, es mou amb elegància i una gran subtilesa a l’hora d’afrontar els canvis. Els seus gestos no són exagerats, no hi ha plors ni grans drames; hi ha només petits gestos que expliquen moltes coses i que ens permeten entendre a la perfecció el personatge protagonista.
És difícil dir res dolent de “Mis días felices”. Tot està a l’altura de les seves pretensions, no hi ha res que no funcioni i el repartiment és notable. Però, a la vegada, estem davant d’un film poc ambiciós, que ens explica una història normal i que en acabar, encara que es surt amb un somriure als llavis, no deixarà una gran empremta.
Envía una resposta