Estado de caos
4Valoració

Just quan estic donant-li els últims retocs a aquest article, m’assabento que avui és l’efemèride d’uns dels actes més malvats de la recent història d’Amèrica del Nord. Parlo del suïcidi massiu de nou-centes tretze persones -entre ells dos-cents setanta nens-. Les recerques posteriors han demostrat que no va ser un acte voluntari, darrere d’aquest succés es trobava el reverend Jim Jones, qui, al costat de la seva gent de confiança, va obligar a beure verí barrejat amb most a tots els integrants en el seu campament religiós.

Aquest senyor no buscava una veritat absoluta ni l’arribada d’uns extraterrestres, volia un exercit d’esclaus i ho va trobar entre els negres i els més pobres de les poblacions deprimides dels Estats Units. Una vegada l’administració del govern va començar a investigar-li, va anar a inspeccionar el seu campament en la Guaiana i els membres de l’exèrcit personal de Jones va matar a un congressista i els seus guardaespatlles. Ja acorralat i sabent que van a anar a per ell, va cometre l’est terrible homicidi camuflat de suïcidi.

Llavors, per què estic explicant aquesta truculenta història que em fa reescriure l’article? Molt senzill:

Perquè -a part de ser una història molt interessant a molts nivells i terriblement real- és perfecta per entendre el ben pensada que està aquesta novel·la gràfica que tenim entre mans. On trobem el joc polític de partits de dreta i extrema dreta, tenim a veterans de guerra que se senten oblidats i traïts pel govern hi ha diferències racials irreconciliables i una presumpta trama per atacar al segon president negre de la història dels Estats Units. I, sobretot, la qual cosa més ens assembla al succés abans comentat, una milícia creada a les zones rurals d’aquest gran país i tan divideixo -sempre ens oblidem de la grandària, és un continent- per un líder carismàtic.

Vinyetes de "Estado de caos" de Mat Johnson i Andrea Mutti.

I heus aquí la principal virtut d’aquest tom en format rústica -i a un preu envejable, 140 pàgines per tan sol 11,95€-. La seva versemblança. El guionista, Mat Johnson, crea una trama que es recolza en intentar entendre als membres d’aquestes milícies, a aquestes gents que s’afilien a predicadors que els diuen el que volen sentir i sobre els quals es fan bromes infinites. Són caçadors de cocodril, inútils i estúpids per a la resta dels mortals, però en aquesta història també són gent utilitzada pel govern, víctimes de la política educativa i d’un país amb una malaltia anomenada racisme. Allí el consum de metanfetamina i el tràfic d’armes estan a l’ordre del dia i el guionista els dóna veu amb la recerca del protagonista que s’infiltra en les seves files. El més perillós és que diuen coses que tenen sentit.

Però aquest volum dista molt de ser rodó, el guió té fissures en forma de girs sorprenents a l’una que trenquen la coherència realista que Johnson va crear de sortida. Si a això li sumem un final fàcil això rebaixa la qualitat total. Ja que, a més, l’apartat gràfic no acompanya. El dibuix d’Andrea Mutti és molt fluix, costa diferenciar l’ètnia d’origen d’alguns personatges i el blanc i negre pel qual s’ha optat no aporta gens al relat.

Amb tot, un tom que confirma la baixada de qualitat del segell Vertigo però que, no obstant això, té un gran interès per la seva temàtica.


Editorial: ECC
Pàgines: 144
Preu: 11,95€
Guió: Mat Johnson
Dibuix: Andrea Mutti

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X