"ARTPOP" de Lady Gaga
7Valoració

Esperat com pocs, el tercer àlbum de Lady Gaga ha estat rebut com calia esperar, entre abraçades i cops de puny. Gaga, per la seva banda, respon les abraçades amb un ego encara més gran, i els cops de puny amb els seus resultats en les llistes de vendes i d’èxits. Es diu per la xarxa que Lady Gaga ha deixat de pensar en agradar al públic en general per centrar-se en si mateixa i de rebot en els seus Little Monsters. Però gens més lluny de la realitat. Els seus Little Monsters ja serien feliços només amb algun dels seus pets, als quals segurament arribarien a considerar AIRPOP. No.”ARTPOP” tot i que no ho aconsegueixi per complet, està fet per agradar, encara que sigui a força de repetir fórmules i arriscar-se el just per acontentar a aquells que busquin en ella un esperit aventurer.

En “ARTPOP” Lady Gaga demostra la seva capacitat per generar bons temes que a més estan destinats a convertir-se en èxit. Pocs discuteixen les excel·lències de temes com el primer dels senzills, “Aplausse”, o “Gypsy” que molts aplaudirien com a nou senzill. I què hi ha d’aquesta sorpresa titulada “Do What  U Want”, amb aquest toc R&B dels noranta en un duo -tan difícil d’imaginar com gran en el seu resultat- format per Gaga i R.Kelly? Segon senzill a contracor de tots aquells que tenien posades les seves expectatives en “Venus”, el tema que per arts del màrqueting sona com a successor natural de “Aplausse” en les radio-fórmules espanyoles i que ja s’ha colat en el més alt de les llistes d’èxits.

Tots ells són temes que destaquen entre el rebombori restant, format, segons les veus acusadores, per un excés en la producció. Una forma amable de dir-ho, i és que no és que la producció sigui excessiva, sinó que de vegades és directament dolenta. Girs vocals equívocs, melodies incòmodes, caòtiques, desestructurades. A això cal sumar cert mal gust (i no parlo d’aquest que tant ens agrada) en les lletres. Elements plausibles en temes com “Donatella”, aquest innecessari homenatge a Versace, o “Mary Jane Holland”, un altre homenatge, aquesta vegada no diré que innecessari (i menys en el seu cas) a la Marihuana. Després estan les males decisions, com la de colar estrenyent i sense ni tan sols calçador aquest tema hip-hop de segona, “Jewels N’Drugs” amb T.I., Too $hort i Twista apropiant-se de la cançó.

Imatge promocional de "ARTPOP" de Lady Gaga.

Malgrat tot, després de successives escoltes, a força de domesticar al Monster que portem dins, hi haurà cançons que acabaran agradant, sinó a uns a uns altres. Hi haurà qui trobarà innovadora la monòtona “ARTPOP”; que veurà en aquest “Bad Romance” mal executat anomenat “G.U.Y.” a la Lady Gaga més autèntica; hi haurà qui s’encengui amb la freda “Sexxx Dreams”; qui festegi aquesta ximpleria anomenada “MANiCURE”; i fins i tot qui s’emocioni amb aquesta balada (l’única del disc) tan forçada com és “Dope”.

No obstant això hi haurà uns altres, entre els que  m’incloc, que connectaran amb aquest electro brut que es desprèn de “Aura” (la millor producció de Zedd en aquest disc), que vibri amb el més fotut encara “Swine” (i fins i tot somrigui quan Gaga es posa a cantar amb aquesta veu “odiosa” al final de la cançó), o que simplement sàpiga reconèixer les bondats d’aquest perdurable “Fashion!” (en el que s’han involucrat David Guetta i Will.I.Am) per molt que no sigui més que el “Holiday” de Madonna passat per un filtre Daft Punk.

Molt més que suficient per a què “ARTPOP” sigui lloat, encara que ho sigui més pel seu Pop que pel seu Art. Tot i que com ja he comentat en anteriors ocasions, l’art de la Gaga va més enllà dels seus discos, i en aquest sentit “ARTPOP” no és més que la banda sonora per les seves performances, des de les seves portades (bocabadat em vaig quedar amb la imatge per a “Dope”), els seus looks, els seus vídeos o el que li surti de la bola blava.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada