TupperSex
8Valoració

El nou espectacle del director Edu Pericas s’endinsa en els tòpics més típics del sexe des d’una visió femenina i riallera. A través d’una sessió de tuppersex, dos intèrprets que emulen rols totalment oposats, fan una ferma defensa del plaer femení amb l’ajut de vibradors i tot tipus de joguines.

Power point, diapositives didàctiques amb imatges de vibradors i consoladors, un escenari com a tarima de la professora més decent… Amb aquesta posada en escena comença l’espectacle i alhora, la sessió formativa de l’empresa de tuppersex ‘My Secret Flower’. Aquí és on treballa Laia (Elena Fortuny), una convençuda i educada comercial d’aquests tipus de productes que espera convèncer les seves clientes (el públic) de les bondats de vendre productes sexuals a domicili. La irrupció en escena de la perruquera Mamen (Gretel Stuyck) en substitució de la sexòloga habitual transforma una xerrada formal sobre el plaer femení en un llistat d’acudits sobre dones, homes i sexe que tots hem sentit. I al públic el convenç i el fa riure.

I és que traslladar les populars sessions de tuppersex a l’escena és, pel nivell de satisfacció del públic de l’estrena, tot un èxit. Un grup de dones, d’amigues de festa de solteres, de parelles gais, de matrimonis… tots riuen perquè tots parlen i practiquen sexe. La desinhibició de Mamen arriba al públic, amb qui busca la complicitat per transformar la ‘marisabidilla’ Laia en una arriscada amant que parla sense pudor del què farà al llit. El text presenta, per tant, dues dones: les que s’enfronten al sexe amb distància i certa vergonya i les que ho aborden amb la simplicitat de qui assumeix que és un aspecte i un plaer més de la vida diària. Vulgaritat versus decoro, espontaneïtat versus artificiositat, anomenar ‘penis’ al que altres diuen ‘nap’.

TupperSex

El sexe sense pudor i amb naturalitat s’imposa en el discurs d’aquest muntatge que tot i que juga a acudits fàcils i molt trillats està ben construït i interpretat per les dues intèrprets. Dos dones, físicament oposades i estilísticament en les Antípodes l’una de l’altra, que mostren la cara i la creu de la dona. O simplement, dues cares d’una realitat tan distinta com dones hi ha al món.

En definitiva, un muntatge àgil i entretingut, en la línia de ‘Confessions de dones de 30’ (espectacle dirigit recentment també per Pericas) amb la dona com a protagonista absoluta. La seva millor qualitat és convertir el sexe en epicentre d’una història senzilla amb naturalitat; però els tòpics que esquitxen el text resten novetat a un muntatge divertit i recomanable.


Es pot veure a: Club Capitol
Intèrprets: Elena Fortuny, Gretel Stuyck

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies