Una comèdia de situacions esbojarrades amb un regust agredolç
Quan tens una xicota milionària i un sogre a qui no li caus bé les confusions poden provocar més d’un malentès. El film de Santi Amodeo beu d’aquesta font per a proposar-nos una comèdia en espiral on res serà el que s’espera i les situacions aniran complicant més i més l’objectiu dels protagonistes.
Una corrua de desgràcies, decisions i imprevistos s’acumulen durant el viatge d’aquesta proposta fílmica. Dues històries paral·leles van de la mà per a xocar en un disparat final. Els successos, doncs, apareixen ben encavalcats però quelcom en el to del film ens allunya de la credibilitat i el vincle entre personatges i espectador es va diluint gradualment. D’alguna manera, al director se li escapa de les mans l’equilibri del to. I, com un cop de puny a les entranyes, un excés de violència física i verbal deixa fora de combat la comèdia. Durant el metratge l’ambientació adient juga a fet i amagar. Alguns efectes especials i situacions un tant surrealistes, però, mantenen en peu una pel·lícula d’alts i baixos constants. Aquest fet afecta directament l’equip artístic encapçalat per Quim Gutiérrez, Ernesto Alterio i Julián Villagrán. Tot i que ben dibuixats, es perden en la manca de to general del film i llurs interpretacions lluiten per no caure de la corda fluixa.
Santi Amodeo, paradoxalment, elabora un guió ben estructurat i sòlid. Però en els detalls comencen a aparèixer fuites que ens allunyen del to pretés. I tot i el dinamisme de la història ens trobem amb trams força feixucs. Hom no sap interpretar si degut a uns personatges poc profunds, a la direcció o als actors. Una sensació agredolça on la interacció d’escenes de gran comicitat s’encavalquen amb d’altres que ho pretenen ser. Potser per un ús de la banda sonora inconsistent i per un excés de sang i fetge, el riure s’acaba indigestant. Com un coitus interruptus on el plaer s’interromp per alguna abrupta circumstància. El ritme també se’n ressent en una bona història en la que els ingredients no acaben de lligar. On l’amalgama de bons productes no acaba de quallar.
En definitiva, una comèdia esbojarrada amb una mescla de sensacions desiguals que afecten el ritme i el to general del film. Un guió ben treballat al que se li hagués pogut treure més profit. On l’emoció d’alguns trams queda apaivagada per la letargia d’altres. Un exercici d’alts i baixos on la balança de la comèdia es desequilibra perillosament per a acabar mostrant-nos un resultat agredolç.
Envía una resposta