Parlem amb Mathias Malzieu arran de la publicació del seu últim llibre “El petó més petit del món”.  Per aquest home menut,  música i escriptura són conceptes indissolubles i vitals.  L’han definit com un híbrid literari entre Tim Burton i Roald Dahl. L’adaptació del seu èxit “La mecànica del cor”  en què ha participa en l’escriptura i la direcció arribarà al febrer als cinemes de França.

Quin és el petó més petit que recorda?

El primer que vaig intentar donar. Ballava una cançó lenta i vaig intentar besar una noia que tenia gust de crep a l’aroma de la flor del taronger. Va ser breu com un truc de màgia ben fet. Almenys per a mi, donat que no estic segur que ella tingui cap record. Crec que tindríem uns 11 anys.

En els seu llibres la màgia i l’amor mou l’acció, són les dues coses essencials en la vida?  Se’n pot viure sense?

Per mi, l’extraordinari ha de formar part de la quotidianitat. És un treball de jardineria màgic, de capacitat de meravellar, de crear curiositat golosa. Es tracta d’estar obert a l’impossible, a la sorpresa. Que l’explosió es produeixi lentament, això és el que més m’agrada. Quan explico les meves històries, construeixo miralls, versions calidoscòpiques d’allò que sento en la meva vida. El motor de tot això és l’amor en el sentit més ampli. L’amor de parella, l’amor filial i l’amistat.

Mathias Malzieu

I les pèrdues? En els seus llibres també són part central, la de la seva mare el va convertir en l’escriptor que és ara?

Les pèrdues són com els forats en el meu mocador emocional. Intento trobar les solucions que serveixin una mica de cura, de pròtesis per aquests problemes, i m’invento personatges i objectes màgics que fan la meva realitat més acceptable.

La pèrdua de la meva mare em va canviar completament, no sóc el mateix home. El nen que tinc dintre ara és un orfe que es rebel·la fortament. S’ha transformat per donar vida a l’escriptor en què m’he convertit. És una còlera màgica però també perillosa perquè m’allunya de la realitat. Transformar l’enuig en màgia requereix una quantitat d’energia considerable que no sempre sóc capaç de trobar.

Diuen que és un híbrid literari entre Tim Burton i Roald Dahl, que n’opina de la comparació? Quins referents té quan escriu?

M’agraden molt les pel·lícules de Tim Burton i els llibres de Roald Dahl i, per tant, em sento afalagat per la comparació amb uns creadors amb tant de talent i originalitat. Per suposat les referències són una mescla d’allò que estic vivint emocionalment, de les persones que em trobo, dels personatges de les pel•lícules que veig, dels llibres o les cançons… En tot cas, escric principalment d’allò que està al meu cor. No invento. És inicialment l’emoció en brut i la història. És el més important. L’univers vindrà després per donar una forma i un gust particular a allò que intento explicar.

Luc Besson ha adaptat “La mecànica del cor”,  s’estrenarà l’any que ve em sembla, com ha estat el procés del pas a la gran pantalla? N’ha vist alguna cosa del resultat final?

He escrit el guió (amb Luc i Virginie Besson que em corregeixen i m’ajuden) i he fet la música. L’estic co-dirigint amb Stéphane Berla (realitzadora de clips per DIONYSOS), així que veig les imatges tots els dies. Hi treballo des de fa 5 anys.

És una experiència i una aventura increïble. Un viatge iniciàtic per ell mateix. Són 120 persones treballant a qui he d’escoltar escoltar, mantenint l’esperit del film. Està gairebé acabat i estic molt content del resultat.

Mathias Malzieu

Com a creador, si hagués de triar entre la música i l’escriptura, amb quina es quedaria?

Sempre he sentit passió per les històries. M’agrada que m’expliquin i m’agrada explicar-les. La música i l’escriptura són per a mi coses relacionades i indissociables. Penso musicalment quan escric i penso en termes de narració i historia quan composo. És un joc de transposició que em permet qüestionar-me a mi mateix contínuament.

Després d’”El petó més petit”, quins són els seus futurs projectes?

Primer l’estrena de la pel·lícula “Jack y la mecánica del corazón” el 5 de febrer a França i espero que arribi ràpid a Espanya. També he escrit algunes novel·les curtes i cançons. Tinc una nova novel·la que empeny per sortir però espero a acabar la pel·lícula per llançar-me a escriure. He deixat que maduri dintre meu, però estic impacient de deixar que les idees surtin, tant musicals com sobre el paper.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X