Amàlia Lafuente ens presenta un thriller ambientat en el món de la medicina i la investigació. Son dos ambients que l’autora coneix molt bé. La seva experiència com metge i investigadora li permet recrear situacions molt connectades amb la seva feina i introduir-les en una trama de misteri que resulta bastant estimulant. El resultat és una novel·la molt entretinguda, que a la vegada critica algunes de les obsessions actuals per la bellesa o alguns excessos en matèria d’investigació.
Poc després de la inauguració del nou Hospital del Mediterrani es produeix la misteriosa desaparició del tècnic de laboratori Manuel Lucena. La depressió que patia a conseqüència de la mort de la seva dona porta a la policia a penar en un suïcidi. Però dos companys de laboratori es neguen a creure aquesta versió.
Mark Günev comença a investigar la trama que podria haver provocat la desaparició del tècnic i convenç la doctora Diana Cladellas per a que l’ajudi. Malgrat les seves inseguretats, Cladellas arriscarà la seva carrera i fins i tot la seva vida per trobar Lucena.
A banda del seu plantejament més aviat convencional, “Terapia de Riesgo” ens ofereix una lectura fàcil i ràpida però molt interessant. Combina els recursos habituals del llibre de misteri i acció amb tot un entramat mèdic que es segueix amb ganes i, perquè no dir-ho, amb una mica de por. Si alguns dels elements introduïts al text s’apropen lleugerament a la veritat, la corrupció de fons de les institucions i algunes de les línies investigadores resulten molt discutibles. En aquest sentit, s’introdueixen alguns dilemes ètics que enriqueixen el llibre i que és d’esperar que Lafuente continuï explorant en futures obres.
L’autora sap molt bé a quin públic s’està dirigint, generalista, i per això redueix molt la càrrega científica del seu text. Des d’aquest punt de vista, estem davant d’una obra fàcil i per tots els públics però que inclou explicacions, breus i interessants, relacionades amb tota la investigació o medicina estètica i amb el funcionament dels laboratoris, els hospitals o les fundacions. Tot això és enriquidor però seria totalment innecessari si la trama principal, el misteri, fos insubstancial. Afortunadament no és així i Amàlia Lafuente sap crear una història típica però ben desenvolupada. La novel·la enganxa des del primer moment gràcies, principalment, a una protagonista, Diana Cladellas, ben definida, bastant tridimensional i amb una força interior i un coratge que atrapen. Hi ha altres coses del personatge, com els seus problemes personals, que no són tan agradables però això contribueix a la correcta posada en escena d’una personalitat complexa.
La trama avança amb bon ritme, amb les dosis necessàries d’acció, i es tanca amb bon gust i sense caure en llocs comuns massa habituals. Lafuente escriu amb una prosa molt natural, rebaixa l’ús de termes científics i adopta el ferm compromís de dirigir-se a qualsevol lector.
“Terapia de riesgo” és una novel·la de gènere ambientada en el món hospitalari que no decebrà a qui busqui una història convencional però ben narrada i un personatge protagonista amb el qual és fàcil identificar-se. Una lectura ràpida i intel·ligent per passar una bona estona i que ens acaba deixant un conjunt de sòlides reflexions.
Editorial: Plaza & Janés
ISBN: 9788401354779
Pàgines: 432
Preu: 18,90 €
Amàlia Lafuente es metgessa i catedràtica de farmacologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Es dedica a la docència i a la recerca, dirigint tesis doctorals i publicant articles científics i de divulgació. En l’àmbit literari, el 2004 va obtenir el primer premi de guió al Certamen de la Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on va seguir cursos de narrativa, i l’any 2006 va ser finalista al premi de narrativa breu Districte V. Així mateix, ha estat guardonada amb el el XVI Premi Literari Ciutat de Badalona de Narrativa i el XXII Premi Països Catalans Solstici d’Estiu del 2009, per la seva primera novel·la, Codi genètic.
Envía una resposta