Amàlia Lafuente es metge i catedràtica de Farmacologia a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Es dedica a la docència i a la investigació i, en paral·lel, ha desenvolupat una carrera literària. “Código Genético” al 2011 i “Teràpia de risc” ara aborden el thriller ambientant-lo en el món mèdic. Parlem amb l’escriptora sobre la seva carrera com a escriptora i també sobre diversos aspectes de la seva vida professional.

Com sorgeix la idea de compaginar l‘activitat investigadora i l’escriptura? Escriure és un interès recent o li ve de molts anys enrere?

El gust per l’escriptura em ve de molt jove, gairebé des de la infantesa. Degut a la carrera de Medicina, la Tesi Doctoral, les oposicions i també els fills, he hagut de posposar aquesta afecció durant molts anys. Però mai es tard, i ara puc explicar  experiències acumulades en aquest  període vital.

A les seves novel·les posa la mirada en un món que coneix a la perfecció, però que resulta complex per al lector mitjà. Com es planteja els temes a tractar i la simplificació de les idees per tal que funcionin en el marc del llibre?

Busco temes actuals, de molt interès, com ara en aquesta novel·la “Teràpia de risc”, la medicina anti-envelliment, des de la cirurgia estètica als futurs medicaments que ens faran envellir saludablement. Aquests temes serveixen de decorat, però la trama i els personatges son com  els de qualsevol novel·la,  això sí,  vestits amb bata blanca i movent-se per un hospital. Els tecnicismes s’ utilitzen mínimament i les hipòtesis no son complexes. El lector de qualsevol àmbit pot seguir la historia amb interès.

Ens apropa a un món que no se salva de la corrupció i de la brutícia presents a la nostra societat. El que explica es basa en fets reals? Quin seria el percentatge de realitat i ficció de la seva obra?

Es una novel·la amb voluntat realista i la trama es recolza en fets que han passat, que hem llegit als diaris. No es una novel·la de ciència-ficció. Els elements que conformen la trama son 100% reals, i estan enllaçats en una història 100% fictícia.

La protagonista, Diana, es un personatge ple de contradiccions, lluitadora però molt fracturada, amb qui és fàcil empatitzar. Què li va atreure del personatge? Hi ha algunes coses de vostè en ell? Li agradaria tornar a dedicar-li hores en un nou projecte?

En una societat com la nostra on existeix una gran indiferència, falta d’empatia cap als problemes aliens, em commouen les persones que com la Diana, no miren cap a una altra banda, sinó que es comprometen i lluiten. Son herois de causes perdudes.

Es possible que la retrobi en futures històries, encara que de moment m’atrau més descobrir nous personatges.

Amalia Lafuente

A “Teràpia de Risc” parla de la investigació, les inversions publiques i privades i el futur de molts professionals de l’àrea. Com veu la situació actual? I el futur?

Una societat desenvolupada necessita recerca però també necessita simultàniament indústria que consumeixi les patents que obtenim i que contracti els becaris que formem. Només amb recerca no farem res.  Es un problema de model de país.

Creu que hi ha marge per a més literatura mèdica al nostre país? Es podria convertir en un gènere amb certa presencia com ja ho és a altres llocs?

Hi han molts metges amb aspiracions humanístiques, però estan consumits per grans exigències d’ especialització, de formació continuada i darrerament de responsabilitats de gestió. El potencial existeix, d ‘això n ‘estic segura.

Què aconsellaria als escriptors que comencen?

Si volen publicar, es a dir entrar en el món “professional” de l‘escriptura, el millor es seguir cursos tècnics. L’escriptura es molt complexa. Es pot ser autodidacta però es necessita molt temps i la majoria de gent es guanya la vida amb altres activitats.

Quins són els seus projectes futurs? Existeix la possibilitat de veure adaptades al cinema o la televisió les seves obres?

Estic començant una nova novel·la mèdica, que m’agradaria que fos curta i molt intensa, emocionalment.

Les adaptacions sempre m’han fet il·lusió. De fet les meves novel·les son molt visuals i donarien molt de joc. M encantaria poder veure l’hospital del Mediterrani , al costat del penya-segat i del mar, durant la nit del temporal.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies