"La infancia de Jesús" de J.M. Coetzee
10Valoració

El premi Nobel de literatura J.M. Coetzee torna amb “La infancia de Jesús”, una novel·la que endinsa al lector en un món misteriós i distant mitjançant una narrativa severa en la què res és superflu. La història s’ubica a una mena de limb al què arriben nous habitants amb la premissa d’encetar una nova vida.  Els requisits són simples: l’única llengua que es parla és l’espanyol i no està ben vist tenir records ni reflexionar sobre l’estat de les coses. Més enllà d’una història de ficció, ens trobem front un llibre filosòfic on, sembla, els referents de la humanitat són representats. L’opció a qüestionar els orígens i la deriva de la nostra societat està present, fer-ho o deixar-ho córrer és elecció del lector.

L’escenari on transcorre l’acció és una població anomenada Novilla, que pertany a un país del què es desconeix nom i ubicació. Els protagonistes de la història, un home gran i un nen d’uns 6 anys, arriben a Novilla des de Belstar, una mena de camp de refugiats, on els hi han ensenyat espanyol, canviat el nom i donat una edat aproximada. L’home, Simón, i el nen, David, arriben amb l’objectiu de trobar la mare del nen, a qui Simón mai no ha vist i David no aclareix si recorda o no. Només arribar a Novilla, aquesta curiosa parella es topa amb les incomoditats que un sistema excessivament burocratitzat entranya: l’administració de Novilla té, en teoria, la capacitat i la voluntat d’ajudar a Simón i David, però per motius irrevocables, com ara l’hora d’arribada o el torn de treball de la funcionària encarregada d’executar aquesta ajuda, els personatges es troben dormint al ras i acatant unes normes que es presenten com a lògiques però que, a efectes pràctics, semblem més que qüestionables.

Un cop superat aquest moment inicial, però, els personatges troben el seu espai amb relativa facilitat, sempre dins d’uns límits molt tancats i primaris. Per exemple, Simón troba feina com a estibador al port, una feina massa dura per a una persona de la seva edat, però que igualment li donen sense importar que la seva productivitat no sigui massa elevada. Seguidament, troben allotjament a una barriada impersonal de blocs on el nen fa un amic que, curiosament, es diu Fidel. El desenvolupament de la història fins aquest punt sembla evocar el socialisme, però la consecució irracional dels esdeveniments posteriors, com l’obsessió per haver trobat a la mare de David en una dona desconeguda i verge, sembla com una reinterpretació de l’al·legoria de la creació del cristianisme.

La novel·la està narrada en present per Simón, l’únic personatge que es resisteix a oblidar, que estranya la bellesa femenina i el plaer del sexe i que qüestiona la manera de viure de Novilla. L’estil literari de l’obra aclapara al lector per l’absència de retòrica, no hi ha ni una paraula de més, cap personatge pronuncia frases que no siguin estrictament necessàries; aquesta severitat incrementa la sensació de suspens que pàgina rere pàgina creix en una història aparentment senzilla, però que amaga una complexitat esglaiadora. L’univers gairebé kafkià que Coetzee crea a “La infancia de Jesús” creix amb, per exemple, les interpretacions que el nen David fa sobre l’obra El Quixot; aquest univers es magnifica amb les grandiloqüents afirmacions que David comença a fer en la segona meitat del llibre, como ara “No tengo una madre y no tengo un padre. Yo simplemente soy”, o la que fa directament en castellà a l’original anglès “Yo soy la verdad”.

“La infancia de Jesús” és, sens dubte, una novel·la plena d’idees, que convida al replantejament del sentit que hem acabat donant-li a les coses. En contraposició al final tràgic de “Desgracia” (1999), aquesta obra deixa oberta la possibilitat de canvi que existeix a la vida; si aquest canvi val la pena és una incògnita encara per resoldre. El que sí aclareix el llibre és la gran capacitat de Coetzee per sorprendre un altre cop.


Editorial: Mondadori
ISBN: 9788439727279
Pàgines: 272
Preu: 17,90€

J. M. Coetzee va néixer en 1940 a Ciutat del Cap i es va criar a Sud-àfrica i Estats Units. És professor de literatura a la Universitat de Ciutat del Cap, traductor, lingüista, crític literari i, sens dubte, un dels escriptors més importants que ha donat Sud-àfrica en els últims temps, i dels més guardonats. Premi Nobel de Literatura en 2003, en 1974 va publicar la seva primera novel·la, "Terres de ponent". Li van seguir, entre unes altres, "Enmig de cap part" (2003), amb la qual va guanyar el CNA, el primer premi literari de les lletres sud-africanes; "Esperant als bàrbars" (2003), també premiada amb el CNA; "Vida i època de Michael K." (2006), que li va reportar el seu primer Booker i el Prix Étranger Femina; "Desgràcia" (2000), que li va valer un segon Booker, el premi més prestigiós de la literatura en llengua anglesa, i les memòries noveladas "Infància" (2001), "Joventut" (2002) i "Estiu" (2010), reunides en un sol volum en "Escenes d'una vida de províncies" (2013).

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies