Don Jon
7Valoració

El debut en la direcció de Joseph Gordon-Levitt és una pel·lícula estranya: en el fons una comèdia romàntica convencional i tòpica, en la forma una narració videoclipera i amb molta energia.

A “Don Jon”, Gordon-Levitt dona vida al protagonista, Jon, un noi que té molt clares les seves prioritats vitals: la feina, la família i trobar cada cap de setmana una noia diferent. Buscant una relació més estable, comença a sortir amb Barbara (Scarlett Johansson), una noia capriciosa que busca canviar Jon en tots els aspectes. Insatisfet, el noi comença a pensar en el que realment necessita, moment en el qual es creuarà en la seva vida Esther (Julianne Moore).

Gordon-Levitt escriu un guió molt típic de comèdia romàntica però no en el sentit dolent. No estem davant d’una comèdia embafadora i estúpida que només agrada a un tipus determinat de públic. “Don Jon” és una pel·lícula molt més intel·ligent que vol agradar a tot tipus d’espectador i que intenta explorar el món de les relacions d’una manera realista. Jon i Barbara són un perfil molt específic, similar al dels participants de “Gandia Shore” o “Mujeres, hombres y viceversa”, però això no implica que la pel·lícula no explori els seus veritables sentiments i desitjos. L’evolució de Jon està molt clara i és evident a mesura que coneix Esther, amb qui estableix una relació molt més madura.

Gordon-Levitt, a banda de divertir-se, ha volgut fer un retrat de diferents formes d’entendre les relacions de parella, tant en classes socials com en estadis de maduresa diferents. I encara que es queda a la superfície, la pel·lícula funciona bastant correctament a l’hora de complir aquest objectiu. No és tampoc una història massa ambiciosa i això li treu profunditat a qualsevol anàlisi que es vulgui extreure d’ella. El més positiu és que “Don Jon” és divertida, amb bons diàlegs i un sentit de l’humor intel·ligent i procaç.

Don Jon

El film està ben dirigit, optant per un muntatge molt ràpid en les escenes que tracten de les paranoies i disquisicions mentals del protagonista i molt més pausat quan interaccionen diversos personatges. Les escenes amb Johansson estan plenes de la tensió pròpia d’una parella de les seves característiques mentre que l’aparició de Moore omple la pantalla de tranquil·litat.

El repartiment no admet cap tipus de comentari negatiu. El trio protagonista està fantàstic en el seu retrat de personatges estereotípics però amb certs tocs diferencials. Seria fàcil destacar el treball de Julianne Moore però tant Gordon-Levitt com Scarlett Johansson donen vida a uns personatges molt versemblants i plens d’atractius i defectes, a més de ser una parella amb molta química.

“Don Jon” és tan convencional que sembla no destacar però quan un es posa a pensar en les seves virtuts no podem deixar d’aplaudir Joseph Gordon-Levitt per haver-se decidit a tractar un tema tan gastat d’una manera tan poc òbvia. Divertida, emotiva i elegant, “Don Jon” no enganya ni vol jugar en les lligues superiors, però sí que vol proporcionar (i efectivament ho fa) una hora i mitja d’entreteniment.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies