"El cementiri" de Gerard Guix
8Valoració

En “El cementiri”, el seu autor, Gerard Guix, tiba de la corda i ens situa enmig d’una societat al límit. La superpoblació obliga al govern, no massa democràtic, a prendre mesures extremes per aconseguir la supervivència a la terra, com ara la de no permetre els enterraments a terra i substituint el dol per un de virtual. S’hi conformarà tothom?

En un futur no gaire llunyà, estarà prohibit enterrar els nostres morts per falta d’espai a la Terra. Només els més rebels o idealistes, intentaran trencar aquesta norma castigada amb duresa. Isobel, una d’aquestes rebels, arriba a un dels últims cementiris amb la intenció d’enterrar la seva mare. Ha aconseguit aturar durant algunes hores el procés, però d’aquí a dos dies, com a molt tard, haurà d’incinerar-la tal com obliga la llei. Per a la noia aquest cementiri es converteix en un paradís on creu que és possible fer realitat el seu desig, i Travis, l’enterramorts, és la seva darrera oportunitat i esperança. Però, al mateix temps, suposa per a ella la perdició.

La història comença amb una premissa relativament fàcil, però suficient: hi ha una norma i l’Isobel la vol trencar. Un punt de partida senzill però que atrapa al lector ràpidament i sense remei. Perquè un cop Isobel arriba al cementiri i topa amb Travis, el peculiar enterramorts, quedes atrapat per la història, per l’atracció immediata que senten l’un per l’altre i per saber si la Isobel aconseguirà el seu objectiu sense ser descoberta. El relat és intrigant i misteriós però al mateix temps reflexiu i romàntic. Saps que hi ha alguna cosa més allà soterrada que no penso desvetllar però que deixarà a més d’un amb la boca oberta. Per altra banda les il·lustracions d’Ignasi Font transmeten amb el seu traç en blanc i negre un contrast brutal, que redobla en alguns moments, l’impacte del text.

Les referències des del costat de la ciència ficció d’en Gerard Guix són força evidents, des de “1984” de George Orwell, “Fahrenheit 451” de Ray Bradbury o “Els androides somien xais elèctrics?” de Philip K. Dick. Però per altra banda l’ambient, la boira misteriosa, el personatge masculí reservat i complicat i la història d’amor latent però tortuós que s’hi vislumbra ens permet trobar altres referències com “Cims borrascosos” d’Emily Brontë o els contes gòtics d’Edgar Allan Poe.

Un relat no massa llarg, amb una extensió ideal i  perfectament desenvolupat tant en la història com en els personatges. “El cementiri” aconsegueix el seu objectiu d’atrapar-nos com a lectors i fer-nos reflexionar a la vegada.


Editorial: Grup 62
ISBN: 978-84-664-1723-5
Pàgines: 172 pàgines
Preu: 17.95 € (ebook: 12.99 €)

Gerard Guix (Vic, 1975) és escriptor. Ha publicat les novel·les La deriva dels continents (2005) i Dia de caça (Columna, 2007). També és autor de la trilogia de novel·la juvenil iniciada amb "El prodigi" (2011), completada amb "L'enginy" i "El talent". Un relat seu està inclòs en l’antologia de nova literatura catalana "Veus" (2010), que compta amb una versió castellana. Entre les seves obres com a dramaturg, destaquen Gènesi 3.0 (Premi Fundació Romea de Textos Teatrals 2006), estrenada al Grec Festival de Barcelona, i la peça trilingüe U, Due, Três, representada també a Portugal i Itàlia. Amb Tot el que hauries de saber abans d'estimar-me va guanyar el Premi Pin i Soler de Novel·la.

Una resposta

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies