Ja el tenim aquí, el tercer treball de la Hudson com a Katy Perry brilla tant com la seva portada. I ho fa desprenent aquests colors prismàtics que en part atapeeixen a una Perry sobreexposada per la llum, i que segur faran mal als ulls més sensibles. Ni la pròpia Katy s’ho creia quan fa un grapat de mesos parlava de foscor quan li preguntaven pel seu nou treball. Res d’això. A “Prism” no trobarem una Katy d’allò més profunda, ni tampoc hits tan potents com aquell “Firework” que destacava en el tracklist del seu “Teenage Dream”. Finalment Katy ha optat per perfeccionar la seva fórmula, amb una col•lecció notable de cançons Pop, fetes per agradar al moment, per gaudir-les sense pensar-hi més. El pop més pop, del que fa por a les ànimes més indies.
El seu primer senzill, “Roar”, ja ens posava en antecedents de la direcció on podia apuntar “Prism”, cançons que funcionen, que tenen el seu què, que entren gairebé a la primera, que s’acaben enganxant, que es canten aquí i allà, que et fan moure els peus, però sense arribar a resultar imprescindibles. El que té de bo “Prism” és la gran concentració de temes d’aquest tipus. La primera vegada que s’escolta “Prism” es com fer-ho en una muntanya russa. La sensació, sobretot en la primera meitat del trajecte, és d’estar davant d’un gran disc. Tot i així, a mesura que repetim, hi han temes que acaben cansant, com aquest “Birthday”, que per molt funky i Minogue que soni acaba resultant tan incòmode com el seu títol. O el grapat de balades que s’acumulen al final del disc (pitjor encara en la versió estesa), balades ben construïdes però amb una vida ben curta en les nostres playlists. Temes com “This Moment”, “Double Rainbow”, “By the Grace of God” o fins i tot el seu nou senzill “Unconditionally”, que malgrat comptar amb col•laboracions com la de SIA, flaquegen al costat de baladons com “Legendary Lovers”, amb aquest aire oriental que la fa màgica, o “Ghost” i “Love Me” que dosifiquen el ritme amb gran virtuositat.
El disc compta amb la producció dels seus habituals Dr.Luke, Cirkuit, i el suec Max Martin, que han posat tot el seu empeny en fer que el disc tingués aquest toc nòrdic d’artistes com Robyn. De fet Perry ha comptat també amb la producció de Klas Åhlund (productor de Robyn) i Bloodshy (productor Miike Snow) i això és nota. I és que en aquesta muntanya russa hi ha loopings que no hem canso de repetir, com “Walk On Air” on Perry camina sobre irresistibles aires dance del 90’s (un dels millors temes), “Dark Horse” i aquesta dark-base tan hipnòtica, la divertida “This Is How We Do”, o “International Smile” amb la que resulta impossible no somriure al ritme de les guitarres “dafpunkianes” del final de la cançó. Experiències suficients com per pujar una vegada i un altre a aquesta atracció anomenada “Prism”.
Envía una resposta