Grand Piano
6Valoració

Eugeni Mira ens presenta un thriller amb una ambientació original: amb excepció dels minuts inicials, tota la història transcorre durant un concert. Les limitacions espacials i temporals d’aquesta premissa ajuden a augmentar la tensió, però el que seria un bon argument per un capítol d’una sèrie tipus “Alfred Hitchcock presenta” no acaba de funcionar quan s’allarga per omplir el metratge.

La pel•lícula de Eugenio Mira ens explica la història de Tom Selznick (Elijah Wood), un dels millors pianistes del món. Tom va deixar de tocar en públic cinc anys abans per culpa d’una molt fallida interpretació. Ara torna a l’escenari per trobar-se que no necessita fer-ho bé només per recuperar el seu estatus sinó que està en joc la seva vida.

“Grand Piano” comença amb uns títols de crèdit impactants amb l’excel•lent musica de Víctor Reyes. Aquest començament tan brillant ens convida a creure’ns tot el que succeirà, però ben aviat ens adonem dels problemes que té el guió: d’una banda hi ha una gran manca de tensió i de l’altra alguns moments molt irreverents que allunyen del que succeeix a la pantalla.

El guió comença bé i planteja un misteri que ràpidament crida l’atenció de l’espectador. La història és interessant, el protagonista està ben definit i és atractiu i el punt de partida és força diferent de moltes de les pel•lícules que ens arriben. Però el guió no aprofita aquesta empenta inicial per mantenir la tensió de manera coherent: el personatge de Wood acaba fent coses molt estranyes i inversemblants i els moments de més emoció es resolen tan ràpidament que sorprèn com és que no s’han potenciat més per seguir atrapant l’espectador.

Grand Piano

Tècnicament la pel•lícula està molt ben feta. Eugeni Mira és un director molt intel•ligent, amb moltes influències i que decideix utilitzar recursos que podrien sorgir de la ment de Hitchcock o Brian de Palma. S’entén que la pel•lícula és, en certa manera, un homenatge a un tipus d’històries i de cinema que ara mateix no es fa però la manca de tensió que comentàvem abans li acaba fent molt de mal a “Grand Piano”.

En la part positiva tenim Elijah Wood que s’enfronta gairebé en solitari a tota l’acció i resulta molt millor del que un podria esperar al principi. És un actor versàtil capaç de mantenir el to del personatge durant tota la cinta i que ens recorda als herois desconcertats que van poblar les pel•lícules d’intriga clàssiques.

És una llàstima que “Grand Piano” falli en algunes de les coses bàsiques que ha de tenir una pel•lícula d’intriga d’inspiració clàssica però també cal dir que Eugenio Mira demostra bon gust i talent i hem d’estar atents a les seves feines futures.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X