“La vida de Adèle” és una història d’amor entre dues dones, amb un inici prometedor i una davallada cap a un final incert.
Una jove adolescent viu entre els seus companys de classe un moment convuls i revelador. Les seves experiències sobre l’amor i el sexe no sempre són clarificadores com pot semblar en un principi. Sota una excel·lent interpretació, Adèle Exarchopoulos dóna vida a la protagonista d’aquesta història. La seva vida des de la descoberta de noves sensacions a l’institut fins a uns anys més tard. Més enllà de l’opció lèsbica, la passió i el sexe topen amb la rutina i la por. La quotidianitat del dia a dia s’apareix com un obstacle no sempre fàcil de salvar.
En una única trama el film transcorre amb suaus aires de naturalitat. La descripció dels fets, autèntica i creïble, s’ajuda d’un gran guió i uns diàlegs curosos. Abdellatif Kechiche, director i guionista, ens ofereix un món adolescent versemblant durant el primer terç del metratge d’un mode exquisit. Però a partir d’aquí, el ritme i la intenció del film esdevenen una obsessió que pren el camí de l’excessivitat. Costa mantenir l’interès d’una única trama quan les accions i les interaccions desapareixen. El ritme de la història se’n ressent. La desaparició per generació espontània dels personatges que es van presentant durant el primer terç del metratge deixa penjant d’un fil el conflicte principal. L’emoció anorrea l’acció. De sobte, davant la pantalla els sentiments de la protagonista s’aïllen de la resta dels mortals, fins i tot dels espectadors que pacientment aguanten amb els ulls oberts al patí de butaques. I és que el metratge s’estira i s’escolta més del compte. Ni una acurada fotografia i una realització notable esdevenen elements prou contundents per fer front a una davallada de final incert. La bellesa fílmica deixa de ser una justificació per allargassar la història fins a les tres hores.
Així doncs, ens trobem davant d’una pel·lícula d’amor lèsbic on l’adjectiu pren importància, sobretot, en les escenes de sexe. Per a la resta, només les beceroles de la relació que farà moure els personatges principals aporten un xic de profunditat a la sexualitat de la dona. Un cop descoberts tots els racons del plaer femení, però, el conflicte generat per la convivència ens aboca cap a un pou sense fons. Un film on l’estètica visual pren el protagonisme a l’estructura dramàtica. On l’excedència de bells recursos visuals embafa.
Envía una resposta