"Bangerz" de Miley Cyrus
7Valoració

Ho sento. És superior a mi. Hanna Montana continua en el meu cap, i aquesta noia de cabells curts extra-rossos me la recorda molt. Sí Miley, suposo que t’ho hauran dit molts cops, i és per això que puc entendre la teves ganes de matar la Montana a cops de mal gust, modernitat mal entesa i rebel•lia postissa. De fet jo també tinc un problema, i és que crec que en comptes de Montana ara el que tinc al cap és un monstre bipolar que canta cançons a la mainada pujada sobre boles de demolició, treient la llengua i deixant-se oprimir els malucs amb lycres impossibles. Sí, sí, el que té el problema soc jo, perquè tu ja t’has sortit amb la teva i la Montana l’has matada ben morta.

De totes formes, el meu problema amb Miley diria que és bastant comú. Què aixequi la mà qui no senti certa vergonya quan algú el descobreix escoltant Miley? A mi em passa, així que no sense esforç intentaré deixar de banda els meus complexos per intentar avaluar aquest “Bangerz” com manen els cànons.

El quart treball ja com a Miley Cyrus, de fet ben podria ser el primer. “Bangerz” definitivament és el seu millor disc fins ara, el que defineix una nova “dona” i fa del seu nom un segell, per molt desdibuixada que hi estigui la tinta. El seu senzill “ We Can’t Stop” ja és tot un himne, i malgrat el que el segon, “Wrecking Ball”, no hi arribi, “Bangerz” està ple de temes bons, o com a mínim complaents. De fet una ullada a la llista de col•laboradors ja ens podria fer somiar amb una gran producció. Cirkut, Dr.Luke, Will.I.Am, Sean Garret, i sobretot Mike Will Made It i Pharrell són alguns dels productors que aporten part (no la millor) del seu talent per aconseguir aquesta fusió dance pop amb gèneres com el country, hip-hop i dubstep.

Imatge promocional de "Bargerz" de Miley Cirus.

Cyrus també compta amb algunes veus populars com Nelly, Ludacris, Big Sean, French Montana, Future o Britney Spears, amb qui protagonitza un dels pitjors moments del disc “SMS (Bangerz)”, on Miley Cyrus porta a l’extrem un dels principals problemes del disc: la tinta desdibuixada de la que parlava abans.

I és que la nova Cyrus no acaba de quedar definida musicalment, apunta a masses direccions i no acaba de ser creïble en cap de les seves interpretacions. Ara us canto com la Rihanna (“Love Money Party”), ara com la Perry (“Drive”), ara com l’Adele (“FU”, gran tema per cert) i ara com la Britney (que sembla que ho hagi fet a propòsit: “per a temes Britney millor jo sola, que ara trec disc i no vull que em facin ombra”). De fet ha volgut i pogut comptar amb els productors que han treballat amb elles, però la falta de naturalitat/autenticitat de Cyrus fa que no acabem d’enganxar-nos a un temes que es contagien d’artificialitat, però que tot i així s’ha de reconèixer que s’escolten amb gust i interès. Fins i tot i han temes destacables, com el que obre el disc, “Adore You”, un dels temes més populars del disc a banda dels senzill; la divertida i pharrellísima “#GETITRIGHT”, amb aquest riff de guitarra infalible; l’aportació de Will.I.Am, “Do My Thang”; o la balada dub “Someone Else”. La versió estesa compta també amb un parell de temes extra de Pharrell Williams, poc remarcables però saludables, i un altre tema a destacar: “Hands in the Air”.

Així que , encara amb el monstre voltant pel cap, no puc més que animar-vos a desfer-vos dels vostres complexos i li feu com a mínim una repassada a “Bangerz”.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies