"Lightning Bolt" de Pearl Jam
8Valoració

El nom de Pearl Jam encara ens remet a un concepte romànticament nostàlgic de quan la banda formà part d’un fenomen, un moment i un lloc que van canviar per sempre la historia de la música: l’explosió del grunge a l’escena de Seattle comandada per Nirvana, Green River, Soundgarden, Alice in Chains o els mateixos PJ. Fou potser l’últim fenomen d’aquestes característiques que recordem al panorama musical i per la seva intensitat i rellevància es fa difícil jutjar ara els nous treballs d’aquells grups en el panorama actual, tant diferent, sense sentir la temptació de tornar la vista enrere.

Els Pearl Jam d’aquesta dècada són diferents als dels anys 80, o potser no tant, però desvestits del context d’aleshores, en quina forma han arribat als nostres dies amb el treball que ens acaben de presentar, “Lightning Bolt”? Doncs personalment crec que molt bona i posicionant-se amb força en un espai que cada dia sembla més reduït, el d’un rock que encara tira d’estil de tall clàssic sense deixar-se arrossegar per les grapes de l’electrònica.

Garage Rock, Punk Rock, Folk Rock, Grunge Rock, Hard Rock, Alternative Rock,… Pearl Jam s’han passejat per totes les variants però sempre mantenint la segona paraula intacta com a pilar de la seva fórmula. En el seu darrer disc encara ens demostren que mantenen la seva essència a la vegada que exponent com dins del terme hi ha joc per la varietat, per provar coses, per seguir il.lusionant als addictes a les guitarres i les bateries. I ho fan bastant millor que en el seu anterior “Backspacer” (2009), també produït com aquest per Brendan O’Brien.

Pearl Jam

Els dos singles del disc que feia setmanes que coneixíem, ja mostraven clarament que això no seria un passeig per la monotonia. “Sirens” és una preciosa balada que enganxa des de la primera escoltada, mentre que “Mind your manners” és una contundent sacsejada amb un riff electritzant. Però al seu costat hi ha un bon grapat de temes que tot just descobrim ara i que es mereixen acompanyar aquests singles entre el millor del disc.

Getaway” obre el disc amb energia convidant a saltar i deixar-se embolcallar per la serpentejant veu de Vedder, ”My father’s son” ens retorna un Vedder reflexionant sobre la figura paterna (que ja va donar veu a la conegudíssima ‘Alive’), i a l’homònima “Lightning bolt” composen una peça rock a diferents ritmes on Jeff Ament i Mike McCready es poden lluir especialment. Aquestes, juntament amb “Mind your manners” i “Swallowed Whole” conformen el quintet rocker més clàssic del disc. Un punt més transgressor tenen talls com “Infallible” i “Let the records play”.

A la banda de les balades, acompanyen “Sirens”, la íntima “Pendulum” amb piano i percussió continguda, “Sleeping by myself”, amb un ukelele que ens mig transporta a Hawaii, o la clausura “Future Days”, una peça que amb veu i guitarra lenta intenta omplir de llum el que està per venir.

Esperem que el que estigui per venir siguin els Pearl Jam de gira, perquè després d’haver premut el replay ja unes quantes vegades a aquest llampec, tenim moltes ganes de veure com sonen en directe els nous temes al costat dels que porten dècades regalant-nos.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies