Amb el Festival ja acabat aprofitarem per parlar-vos de les pel·lícules que hem vist els dos darrers dies. Molt desequilibri en les diferents produccions, l’habitual durant totes les jornades. Destaquem el terror obra de James Wan a ”Insidious. Capítulo 2” i el psicòpata creació de Takashi Miike a “Lessons of The Evil”.

THE RETURNED

The Returned

Comencem amb una nova pel·lícula de zombies, producció espanyola dirigida per Manuel Carballo. Intenta ser original en la seva idea però té el greu problema de comptar amb un guió molt fluix ple de forats i amb un desenvolupament molt pobre.

Els zombis aguaiten de nou. Però en aquesta ocasió la humanitat ha aconseguit sortir de l’atac gràcies a una proteïna que contraresta els efectes i impedeix que alguns es converteixin definitivament en no morts. Amb l’epidèmia controlada, tots viuen en aparent harmonia… fins que les existències de la miraculosa poció comencen a escassejar. Kate, que treballa en un centre de recerca, i el seu nòvio Alex, un retornat, intentaran salvar-se.

Manuel Carballo i el seu equip s’esforcen per deixar-nos una pel·lícula de zombies una mica més original, molt més propera al drama que a l’acció i amb certes reflexions de fons sobre la nostra societat. I el que estaria bé, per original i variat, deixa d’estar-ho a mesura que avança el metratge. Coses que passen perquè han de passar, idees inconnexes i poc justificades i una sèrie de punts de gir sense massa sentit acaben per allunyar-nos de la història.

Ben dirigida i actuada, és una llàstima que el guió de “The Returned” no hagi estat revisat un parell de cops per refer una mica tots els elements que no acabaven de funcionar.


INSIDIOUS. CAPÍTULO 2

Insidious 2

James Wan retorna al món creat a “Insidious” per explicar-nos el que passa amb la família Lambert un cop Josh i Dalton retornen del seu viatge pel més enllà.

La pel·lícula continua just en el moment que acaba la primera part i, al contrari del que passava a aquell film, aquí l’acció i els ensurts comencen des del minut 1. Wan no ha volgut donar ni una estona de descans als espectadors i per això compta amb un guió de Leigh Whannel ple d’ensurts i sorpreses i que relaciona de maneres molt intel·ligents les històries de les dues parts, molt més del que ara mateix us podeu imaginar.

Wan segueix sent un mestre a l’hora de rodar escenes d’intriga i terror. Ha refinat molt el seu estil, com ja va demostrar a “Expediente Warren. The Conjuring” i cada seqüència, cada pla pot amagar una sorpresa i una aparició. El film manté la tensió des dels primers moments i és realment satisfactòria la manera de lligar els elements i les diferents històries que es plantegen.

“Insidious. Capítulo 2” no inventa res, ni tan sols dintre de la carrera del director. Però estem davant d’un producte digne, divertit, netament superior a la primera part i que encantarà als fans del terror. I és una de les poques pel·lícules del gènere que hem vist al festival.


THE SACRAMENT

The Sacrament

El Festival ha decidit dedicar la cloenda a una pel·lícula amb alguns punts d’interès, ben dirigida però que no acaba d’encaixar molt en el que un esperaria d’una cloenda. Es tracta de “The Sacrament” de Ti West, un film basat en una història real al voltant d’una secta extrema.

Tres reporters viatgen a una comuna a l’exterior dels Estats Units amb la intenció de fer un reportatge i visitar la germana d’un d’ells, que viu al si d’aquest col·lectiu pseudo-religiós. Un cop allà, es veuran captivats per la figura del carismàtic líder de la secta.

La pel·lícula de Ti West no té molts problemes objectius: la història és interessant, el guió ben desenvolupat encara que li manca una mica de tensió, està ben dirigida i muntada i els actors són molt creïbles. En general, si us agraden les pel·lícules de sectes que bé podrien passar per telefilms o produccions que podem veure a Telecinco o Antena3 seguides d’un debat amb experts, “The Sacrament” us semblarà una bona opció. Però clar, estem parlant d’una clausura de Sitges i el gènere fantàstic o de terror no està gaire present a la pel·lícula de West i això per molts ha estat una decepció.

No és un film dolent, al contrari, és més que correcte; simplement no era el lloc ni el moment.


LESSONS OF THE EVIL

Lessons of the evil

Afortunadament jo vaig acabar  el meu periple festivalero amb la darrera pel·lícula de Takashi Miike, “Lessons of The Evil”, una cinta d’assassins en sèrie ambientada en un institut.

Hasumi, el nou professor d’anglès, sembla desviure’s pels seus alumnes de tal manera que amenaça a tothom que es porti malament amb ells; però aquest professor tan brillant està envoltant d’una estela de misteri i d’esdeveniments molt estranys.

Després de llegir aquest argument i de classificar aquesta obra de Miike dintre del gènere dels ‘serial killers’ quedaran pocs dubtes sobre el tipus de pel·lícula que veureu. Només comentar que té una primera hora més tranquil·la, que va posant en escena els diferents elements, per després embogir i oferir-nos una gran segona part, plena d’acció, assassinats i sang.

Res negatiu a dir d’una de les pel·lícules més entretingudes d’aquest festival, on gairebé tot funciona de principi a fi i ha fet passar a l’auditori una grandíssima estona.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies