Una cuestión de tiempo
7Valoració

Ja sigui com a guionista o com a director, Richard Curtis es pot reconèixer el mèrit d’haver escrit i dirigit una sèrie de comèdies romàntiques que fins i tot els que no som gaire amants del gènere podem reconèixer sense vergonya que es troben entre els nostres guilty pleasures: ‘Cuatro bodas y un funeral’, ’Notting Hill’ i sobretot, ‘Love actually’. Ara Curtis torna al terreny que millor trepitja i ens presenta una nova historia d’amor divertida i no pas enganxifosa.

About time’ ens presenta en Tim (Domhnall Gleeson), un jove a qui el seu pare (Bill Nighy) confessa que els homes de la seva família tenen el do de poder viatjar en el temps. Per fer-ho només s’han de tancar en un lloc fosc i apretar els punys, però només poden viatjar entre el seu propi passat i el present, mai al futur. Poc després d’aquesta descoberta, en Tim coneix la Mary (Rachel McAdams) de la que s’enamora perdudament i amb la que construirà una vida en comú. Però ja se sap que la vida no és fácil i de tant en quant caldrà que el noi recorri al seu poder per anar sortejant els inconvenients del camí i arreglant errades.

"Una cuestión de tiempo" de Richard Curtis

About time’ és un film sobre l’amor i la vida que sap aportar intel.ligència i interès al tant denostat gènere de les comèdies romàntiques que tant sovint cau en l’absurd i previsible. Entre els seus encerts hi ha aquest lligar la trama a un recorregut vital en el que els moments i les decisions per les que passa en Tim són totalment naturals i reconeixibles per tothom, a la vegada que Curtis les tracta amb un humor còmplice. I també el fet que el seu protagonista, Domhnall Gleeson, no ens planta un sex-simbol de cartó pedra sino que és un noi ni especialment agraciat, ni falsament hàbil en el camí de la vida, només algú corrent que de seguida desperta l’empatia del públic.

Al final se li acusa un excés de discurs i li sobren uns quants minuts sobretot en el seu allargat pròleg. Però ‘About time’, és una pel.lícula simpática, que es veu amb un somriure, resulta divertida i destila aquell to dels millors monòlegs en els que riem perquè allò que ens expliquen ens resulta tant proper com si nosaltres acompanyessim al jove Tim mentre va vivint la seva vida davant els nostres ulls.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies