L’any passat el Festival de Cinema Documental In-Edit tancava el seu desè aniversari havent aconseguit consolidar l’èxit de la seva proposta, amb un gran cartell que va permetre descobrir al públic joies com ‘Searching for Sugar Man’ o “A film about kids and music. Sant Andreu Jazz Band” i més de 31.000 persones assistint als diferents passis.

Ara, l’In-Edit arrenca una nova dècada disposat a renovar èxit i, encara que des de l’organització ens avisen de que no esperem trobar un nou Sugar Man en aquesta edició, s’ha aconseguit preparar un suculent menú de 49 plats pels amants d’un gènere com el documental musical capaç de proporcionar moment inoblidables. Enguany la cita arrenca el 24 d’octubre i s’allargarà fins al 3 de novembre.

Tot això és el que hi podreu trobar:

La cinta inaugural: ”Muscle Shoals”

El debut com a director del músic i productor Greg “Freddy” Camalier, obrirà la 11ª edició del In-Edit. AMuscle ShoalsMick Jagger, Keith Richards, Bono, Wilson Pickett, Aretha Franklin o Jimmy Cliff es planten davant de la càmera per parlar-nos de la historia de dos estudis de gravació: FAME i Muscle Shoals Sound Studio. Entre tots repassen la trajectòria d’aquells llocs entre les parets dels quals es van gravar grans èxits com “You better move on“, “When a Man Loves a Woman“, “Mustang Sally“, “Respect” o “Brown Sugar” i per on van desfilar incomptables grans noms de la música. També del paper fonamental del seu fundador, el productor Rick Hall.

Muscle Shoals

Però la pel.lícula va més enllà i parla també de rivalitats, segregació racial, alcohol, coratge i determinació per superar adversitats, i de l’especial relació entre un so i un lloc, Tenessee, Alabama, al sud dels Estats Units, que tot i ser petit va aconseguir crear un gran impacte en la historia de la música.

La Secció Oficial Internacional

Per aquesta edició comenta Luís Hidalgo, director artístic del In-Edit, s’ha buscat una selecció de pel.lícules centrades en els conflictes humans, les relacions personals, la feminitat, la ideologia i les conseqüències dels canvis econòmics que estem patint.

Amb aquesta línia general, aquests són alguns dels títols principals que es podran veure a l’apartat internacional de la secció oficial:

  • The Punk Singer, un retrat íntim de Kathleen Hanna, la líder de Bikini Kill y Le Tigre, dirigit per Sini Anderson. L’artista i activista, ens permet endinsar-nos en la seva vida mentre ens parla del món de l’art conscienciat, de riot grrrl, de la creació d’un espai per les noies, dels abusos físics i emocionals, del seu amic Kurt Cobain, de com va contreure l’enfermetat de Lyme i de l’inici i la fi dels seus diferents projectes.

    The Punk Singer

  • Mistaken for Strangers. Tom Berninger, germà petit de Matt Berninger l’acompanya en la gira dels The National i filma amb una mescla de tristesa i comicitat el seu periple per l’èxit i el fracàs. La turbulenta relació entre els dos germans, de caràcters dispars, acaba impregnant el que anava a ser un documental a l’ús.
  • Brothers Hypnotic. També de germans parla aquest documental dirigit per Reuben Atlas, en aquest cas vuit fills d’una llegenda del jazz conscienciat que van heretar es seus valors. Tots instrumentistes de vent que van formar la Hypnotic Brass Ensemble, la seva historia ens parla de responsabilitat social, integritat i unitat, però també dels llaços de la sang.
  • Petey & Ginger, de la danesa Ada Bligaard Søby, una historia de redempció i supervivència protagonitzada per Petey (un treballador d’un sex-shop i músic del grup The Oh Sees) i la Ginger (una ex-noia de companyia i tiradora de cartes del tarot). Els dos viuen rodejats de tristesa, violència i bogeria, però aconsegueixen mantenir l’esperança, veure el costat positiu de la vida i anar fent el seu camí.

    Petey & Ginger

La secció oficial internacional la completen “A band called Death”de Mark Covino i Jeff Howlett, “BayouMaharajah: the tràgic genious of James Booker” de Lily Keber, “Naked Opera”, d’Angela Christlieb  i “The sound of Belgium” de Jozef Devillé.

Secció Oficial Nacional

De nou també hi haurà una segona secció oficial que gira la mirada cap a casa. Aquí s’hi podrà veure “Bustamante Perkins”, una mirada quotidiana i fins ara inèdita a la vida del compositor valencià que des de 1979 humanitza el pop mediterrani amb entusiasme juvenil i tarannà calmat. També “Triana Pura i Dura” o com Ricardo Pachón filma una vetllada de flamenco en que els gitanos expulsats de Triana es reuneixen per celebrar amb alegria i art una última festa al teatre Lope de Vega de Sevilla. O “El Peor Dios”, la trajectòria plena d’autodestrucció, accidents, drogues i crim del grup Los Desechables.

El peor dios


Altres seccions

Amb noms com Excedlents, Sessions Especials o Primer Corte, l’In-Edit desplega altres seccions on s’haurà de buscar més propostes interessants fora de la secció oficial. El programa complet el podeu consultar aquí, però per destacar-ne algunes les projeccions inclouran:

  • Teenage. Música, sociologia i història per posar veu i imatges al naixement i creixement de la cultura juvenil entre 1904 i 1945, just abans de l’explosió del rock’n’roll. Les veus i declaracions d’adolescents originals de totes les èpoques, fusionades amb balls i cançons, avancen en el temps mentre assistim a guerres entre bandes hooligan victorianes, Boy Scouts, Swing Kids alemanys, Flappers, els Wandervogel i la Bright Young People, o també les Joventuts Hitlerianes. Text de Jon Savage, música de Bradford Cox i dirigida per Matt Wolf, per no perdre-s’ho.

Teenage

  • Harry Dean Stanton: Partly Fiction. De la mà de la directora Sophie Huber descobrim una altra faceta de l’actor Harry Dean Stanton (‘Alien’) en que se’ns confessa mentre repassa i canta algunes de les seves melodies preferides.
  • Duran Duran Unstaged. David Lynch, en el que ell mateix defineix com un experiment, roda prop de dues hores de Duran Duran en directe, amb tots els hits dels de Simon Le Bon, però amb sorpreses i un to psicodèlic afegit marca de la casa del realitzador.
  • 20 feet from stardom. Aquest film que ja va passar amb èxit per Sundance, ens col.loca al lloc de les coristes de grans estrelles, aquelles dones de veus impressionants que en un segon pla sobre l’escenari fan més brillants els concerts de Bruce Springsteen, Elton John, Sting o Mick Jagger. Morgan Neville els dedica aquesta reivindicació a la seva tasca imprescindible.

    20 feet from stardom

  • Enzo Avitabile Music Life. Un altre gran director de ficció aficionat als documentals musicals és Jonathan Demme, que aquí dedica una pel.lícula al seu músic preferit. Així ens apropa al cantautor, saxofonista i multiinstrumentista napolità, tant mentre toca en la intimitat de casa seva com en actuacions amb altres músics de tot el món.

Festival Multipantalla

L’any passat es presentava In-Edit TV com la primera web dedicada en exclusiva al visionat online de documentals musicals per aquells que volguessin seguir part dels continguts del certamen des de casa. En aquesta edició s’amplia i es consolida com la plataforma simultánea del festival que oferirà les estrenes de la programació sense haver d’anar al cinema.

A més, In-Edit fa el salt a altres pantalles d’Espanya, de manera que alguns títols es podrán veure a Madris, Bilbao i Pamplona.

Fast Forward

Una de les novetats d’aquest any és una nova línia d’actuació que en paraules de Cristian Pascual, director del festival , “pretén presentar a Barcelona projectes que tinguin a veure de manera directa o indirecta, amb l’audiovisual i la música, i que estiguin en fase de desenvolupament prou avançat.” D’aquesta manera els seus responsables podran exposar-los al públic de l’In-edit en primícia i copsar les seves impressions.

Els homenatjats: Dick Fontaine i Les Blank

El director i productor anglès Dick Fontaine serà a Barcelona per rebre l’homenatge de l’In-Edit i per impartir una Master Class a Blanquerna, i mèrits no li falten. El seu nom ha estat clau en l’evolució del cinema documental dels darrers cinquanta anys, que ja va començar amb la seva tasca en programes televisius dels 60 com  “World in Action”, “This is England” o “New Tempo”, va seguir amb la realització de més de 40 films sobre diversos fenòmens sociomusicals i grans figures del jazz o del hip hop i continua amb el seu paper de docent com a director del Departament de Documental de la National Film and Television School. Lligats al nom de Fontaine, es podrán veure al festival “Beat this! A hip hop story”, “Sonny Rollins: Beyond the notes”, “The jazz Messenger + Betty Carter” i diversos curtmetratges.

Dick Fontaine

També tindrà el seu racó especial al festival Les Blank, una de les icones del cinema documental nordamericà més independent, mort l’abril d’aquest any. La restrospectiva sobre els seus treballs inclourà “Hot Pepper i Dry Wood” ambientades a Luisiana, “Lightnin’ Hopkins i A Well Spent Life” sobre el blues i Texas o “Chulas Fronteras” una de les obres clau sobre el Tex-Mex.

I si encara no en teniu prou també hi haurà projeccions dels documentals guanyadors dels festivals In-Edit Chile i Brasil, recollits a la secció Premios, una secció paralela coorganitzada amb Primavera Pro per servir de trobada professional entre creadors audiovisuals i músics o un concert al CityHall a càrrec de Juli Bustamante i Fred i Son.

Així In-Edit enceta dècada en la seva història convertit ja en una cita ineludible de la tardor a Barcelona, per a tots els amants de la música, del cinema i de les coses meravelloses que sorgeixen de la unió dels dos.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X