L’anunciada segona part de l’experiència 20/20 de Justin Timberlake no s’ha fet esperar gaire. Poc més de mig any després de la publicació del que suposava el seu gran retorn al món de la música, Timberlake ens torna a oferir un gran àlbum, tan bo com el predecessor, però rebut amb menys entusiasme. I és que quan un té gana les coses tenen un sabor especial i , certament, encara tenim el bon gust a la boca del “1 of 2”, i se’ns fa difícil valorar de la mateixa forma aquest “2 of 2”.
Les males llengües l’acusen d’aprofitat. Diuen que aquesta segona part no és més que un recull de tots aquells talls que no van caber a la primera. Un plat a base de sobres que no compta amb temes tan brillants com podrien ser “Suit & Ties” o “Mirrors”. Però la veritat és que ja m’agradaria a mi poder menjar cada dia a base de sobres d’aquest tipus.
Sobre la producció del disc hi ha poc a afegir al que ja us vaig dir al parlar del “1 of 2”. Timbaland continua essent aquest gran creador d’universos sonors que fan de cada tema tota una experiència. De nou ens trobem amb temes que en la seva majoria superen els 5 minuts. Fins i tot hi ha que arriben gairebé als 10 min., com aquest “Thriller” modern que resulta ser “True Blood”, temes que a priori fan molta mandra, però que quan t’hi poses resulta molt difícil escapar-ne. Temes que enganxen però que ni de lluny resulten enganxifosos.
Amb aquesta segona part, Timberlake contenta a tots aquell que trobàvem a faltar una mica més de marro en el “1 of 2”. Ara Timberlake es mostra més intents, juganer i sexy que fa uns mesos. Si en el seu primer senzill “Take Back the Night” convidava a la festa, a “Gimme What I Don’t Know (I Want)” també ho fa però a una altre tipus de festa, on fins i tot els animals salvatges hi són presents en forma de sampler. Això sí, sempre sense perdre aquesta elegància i estil que el ve acompanyant des de “FutureSex/LoveSounds”, l’autèntic embrió d’aquesta doble experiència.
Entre els millors temes el disc compta amb “Cabaret” o “TKO”, el nou senzill amb l’ineludible rap de Jay-Z, i balades tan perfilades com “You Got it On” – amb una delícia de falset- o “Amnesia”. D’altra banda Timberlake s’entrebanca quan es surt del camí i coqueteja amb el Country (“Drink You Away”) o el rock (“Only When I Walk Away”). Si més no, encara ens quedaran més sobres en forma de bonus tracks que acaben per deixar-nos ben satisfets.
Envía una resposta