El quart dia de Festival ens ha deixat una pel•lícula que estic molt segur que estarà a la llista del més interessant d’aquests 10 dies. Es tracta de “Coherence”, que tracta de les realitats alternatives des d’una perspectiva diferent.
WE ARE WHAT WE ARE
Abans d’arribar a “Coherence” comencen amb aquest “We are what we are”, un drama amb tocs de thriller que, com està passant aquests dies, no està ben tancat.
Ens situem a la província de Nova York, on unes noies s’han quedat orfes de mare. Hauran d’ocupar-se del seu germanet i, sobretot, perpetuar les excèntriques costums del pare.
La història d’aquesta especial família s’explica amb un ritme pausat però aportant-nos informació i introduint-nos en el seu secret. El conflicte entre els personatges, la necessitat que tenen les filles de tallar la tradició familiar, està ben desenvolupat, com ho està també la investigació paral•lela que fa un altre personatge.
El principal problema el trobem al final, que pretén donar-li una certa intencionalitat a la història però que és molt incoherent amb altres elements que es van presentant en el guió.
Ben escrita, dirigida i interpretada és una llàstima que un final tan dissenyat per impactar acabi per tacar una mica el conjunt. Tot i això, una interessant proposta.
COHERENCE
Presentada a l’Auditori pel seu director James Ward Byrkit i l’actor Nicholas Brendon (més conegut pel seu paper de Xander a “Buffy Cazavampiros”) ens presenta una historia de realitats alternatives d’esperit independent.
Va ser a Finlàndia, el 1923. El pas d’un cometa va fer que els habitants d’un poble quedessin completament desorientats, fins al punt que una dona va trucar a la policia alertant que l’home que estava a casa seva no era el seu marit. Dècades més tard, un grup d’amics recorda aquest cas mentre sopen, brinden i es preparen per veure passar un cometa. Pot arribar a repetir-se la mateixa història?
A partir d’aquesta premissa, la història avança crear un angoixant univers d’incertesa on les lleis de la física deixen de funcionar com habitualment. Un tema propi de la ciència-ficció que aquí es tracta sense cap tipus d’efecte especial ni massa explicacions i aprofitant el que té, una casa i vuit actors. El que importa és la relació entre els personatges i el joc d’intencions que es va creant, és el que a la vegada enganxa als espectadors.
“Coherence” funciona en tots els seus aspectes: té un bon guió que va ensenyant al públic totes les seves cartes sense pressa però amagant també algunes sorpreses, està ben dirigida i genera tensió i incertesa en l’espectador. En definitiva, enganxa com un bon trencaclosques.
No sé si s’emportarà algun premi però jo espero amb moltes ganes veure més pel•lícules com aquesta en els dies que resten de Festival.
Envía una resposta