Una enlluernadora masterclass de Benet Casablancas, abans d’escoltar la seva fascinant obra The Dark Backward of Time. Una gran violinista, Leticia Moreno, commovent-nos amb les seves portentoses interpretacions de Mendelssohn i Saint-Saëns. Un jove encara que experimentat director convidat, Andrew Gourlay, dirigint a una Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) en plena forma, en una brillant versió de l’exuberant Els pins de Roma de Respighi. Tot això i més vam poder gaudir en un brillant concert a l’Auditori que va confirmar un magnífic inici de temporada.

L’etern debat entre música “pura” o “descriptiva” ha reaparegut una vegada i una altra al llarg de la història de la música culta. Més enllà de les afinitats electives de cadascú, la veritat és que ambdós corrents ens han brindat grans obres mestres. El concert del cap de setmana passat a l’Auditori ens va permetre delectar-nos amb algunes obres de naturalesa “descriptiva”, de diferents èpoques i països. El concert va començar de forma immillorable amb una classe magistral de Benet Casablancas, compositor resident de l’Auditori. Casablancas ens va oferir una reveladora explicació, il·lustrada musicalment pels músics de l’OBC, sobre The Dark Backward of Time, una notable peça inspirada en una enigmàtica cita de “La tempestat” de William Shakespeare (“Què més hi veus, en el passat fosc i en l’abisme del temps?”). El compositor català evoca el sentiment de les paraules del bard anglès en tres seccions, que combina un inici i final d’àmplia orquestració, amb un extàtic bloc central, en el qual el temps sembla aturar-se, mitjançant un inspirat ús de l’orquestra com si fos una formació de càmera. L’obra va ser rebuda amb entusiasme per un públic que va saber agrair la inspiració de Casablancas, capaç de fondre risc i harmonia, idees i musicalitat.

Leticia Moreno

A continuació, la jove i ja mundialment reconeguda violinista madrilenya Leticia Moreno ens va oferir una bellíssima versió del conegut segon concert per a violí i orquestra de Felix Mendelssohn; una esplèndida mostra del lirisme i l’impactant talent de l’antic nen prodigi hamburguès. El virtuosisme i la sensibilitat de Moreno va arrabassar al públic que li va dedicar una tancada ovació. Després del descans, la violinista va tornar generosament per oferir-nos una exquisida versió d’una peça d’un altre gran compositor romàntic, Camille Saint-Saëns. Abans d’acomiadar-se, encara va tenir temps d’oferir-nos una de les suites de Manuel de Falla, un generós bis extret del seu nou disc, Spanish Landscapes, dedicat a obres de compositors espanyols com Joaquín Turina, Enrique Granados, Isaac Albéniz o Falla, que no haurien de deixar escapar.

El concert va finalitzar de forma immillorable amb una brillant versió de Els pins de Roma de Ottorino Respighi a càrrec de l’OBC comandada per Andrew Gourlay; un esclat d’energia musical dedicat a la celebració dels jardins romans, magnífica mostra de l’admiració pel Barroc del compositor italià. Va ser una fi de festa magnífica -amb moments divertits, com l’aparició dels sons pre-gravats (la gramola amb el cantar dels ocells que Respighi va incloure en la partitura) o l’aparició dels vents en els laterals del primer pis- que el públic, dempeus, va saber agrair amb un llarg i calorós aplaudiment.

Web oficial:

Concert a l’Auditori. Dissabte 12 d’octubre de 2013.

Benet Casablancas. The Dark Backward of Time. (2005)
Felix Mendelssohn. Concert per a violí i orquestra núm. 2 en Mi menor, op. 64 (1844)
Camille Saint-Saëns. Introducció i rondó capriccioso per a violí i orquestra, op. 28. (1863)
Ottorino Respighi. Pini di Roma. (1923-1924).

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies