Aquest matí de diumenge les pel•lícules han estat mitjanament millors, com a mínim més entretingudes. Cap de les tres és del tot rodona però no avorrir-se ni mirar el rellotge més d’una i dues vegades s’està convertint en tot un luxe.

MINDSCAPE

Mindscape

“Mindscape” és l’òpera prima de Jorge Dorado, un treball a tenir en compte que fins i tot es podria haver considerat per inaugurar el Festival amb un punt més de solidesa. Es tracta d’un thriller ambiciós que, tot i que a mesura que avança el metratge es converteix en una obra més convencional, manté la tensió fins als darrers moments.

Un home amb l’habilitat d’entrar en els records de les persones s’ocupa del cas d’una brillant però problemàtica adolescent per determinar si és una sociòpata o bé la víctima d’un trauma.

L’escenari on transcorre la pel•lícula és molt interessant perquè ens situa un món on els detectius amb l’habilitat de reviure els records formen part d’un sistema judicial que accepta els seus testimonis com prova. A partir d’aquesta premissa tenim un thriller convencional amb un argument i desenvolupament que no us resultarà nou als que sou aficionat a aquest tipus de produccions.

El que sigui massa previsible i una part final poc contundent és el pitjor de “Mindscape”, que té a favor seu una direcció sòbria sense efectismes innecessaris però amb excel•lent planificació de les escenes i un repartiment de gran nivell encapçalat per Mark Strong i Taissa Farmiga.

El debut de Jorge Dorado és una pel•lícula que manté la tensió durant els seus 90 minuts i que interessa fins i tot quan s’assembla massa a altres pel•lícules ja vistes.

 

THE WORLD’S END

World's End

“The World’s End” és l’últim exercici de diversió autocomplaent del duet Edgar Wright i Simon Pegg, una pel•lícula per fans, per frikis i per amants de la bogeria i l’excés.

En acabar l’institut, cinc amics van decidir fer una ruta per tots els bars del seu poble, però no van aconseguir arribar a l’últim lloc de la llista: “La fi del món”. Vint anys després es reuneixen per completar la proesa, però una sèrie de contratemps els porten a enfrontar-se a un fenomen que podria comprometre a tota la humanitat.

Comencem pel que té de bo “The World’s End”: el seu repartiment, amb Pegg, Nick Frost o Martin Freeman entre d’altres, els personatges en general i el personatge de Simon Pegg en particular (encara que el voldries assassinar diverses vegades mentre estàs veient la cinta), els diàlegs i, a priori, la senzilla ambició de fer passar una bona estona. Amb això hi tenim prou per estar entretinguts, que com he dit abans és tot un luxe.

El problema principal de “The World’s End” és l’acumulació de temes. Wright i Pegg volen parlar de moltes coses i a sobre hi posen la part fantàstica, que no deixa de créixer i créixer per acabar convertint-se en un “monstre” incontrolable que en diverses parts no funciona ni dintre de les regles del joc del seu propi món.

Ha estat rebuda amb un gran aplaudiment a l’Auditori i evidentment això és el que val, però té tantes coses bones i tant talent que sap greu que es desaprofiti per manca de control. “Menys és més”, senyors Wright i Pegg, “menys és més”.

 

THE CALL

The Call

Acabem el matí amb la nova pel•lícula de Brad Anderson (autor de “Session 9” o “El maquinista”), un thriller de sobretaula que comença bé, acumulant molta tensió, i acaba molt malament.

Halle Berry encarna una operadora del telèfon d’emergències de la policia que un dia va cometre un error. Mesos després haurà de superar el seu trauma per ajudar a una víctima de segrest. S’iniciarà una angoixant persecució, amb el telèfon mòbil com via de comunicació.

Anderson ens presenta un thriller molt típic, que va acumulant tensió a poc a poc i que en la seva primera part és força entretingut. Però arriba un moment que la cosa es descontrola, que tot el que va passant és massa inversemblant i acaba de manera molt pobre. I era una llàstima perquè podria haver estat una pel•lícula força recomanable per una tarda de diumenge.

Ni tan sols una entregada Halle Berry salven la pel•lícula del desastre final, així que em quedaré amb els primers 45-50 minuts, que sí que m’han funcionat.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies