Menú variat el d’aquest dissabte de Festival: del canibalisme d’Eli Roth a la grandiloqüent animació japonesa, ambdues més irregulars del que tots voldríem. El millor del dia, la comèdia d’acció de Johnnie To, “Blind Detective”. I no oblidem, com cada any, la Zombie Walk!!
THE GREEN INFERNO
“The Green Inferno”, obra d’Eli Roth, segueix els esquemes habituals en les seves produccions: sang, fetge i molts diàlegs estúpids.
Justine i els seus idealistes companys arriben al Perú per impedir que la destrucció d’una part de la jungla pertorbi la vida d’una tribu local. Fins aquí tot són bones intencions, que acabaran quan la tribu en qüestió es disposi a convertir els visitants en el seu dinar.
La pel•lícula s’estructura en dues parts diferenciades: una llarguíssima i avorrida introducció amb la presentació dels personatges i la justificació del viatge, i una segona amb tota l’acció relacionada amb la tribu caníbal. La primera part és massa llarga i queda llastrada per uns horribles diàlegs i unes actuacions de pati de col•legi. La segona és menys divertida del que es podria esperar, els efectes són pobres i s’agrairia més varietat en les morts.
Tot i que es passa una estona entretingudeta, crec que “The Green Inferno” decebrà fins i tot als fans de Roth. A l’Auditori tots esperàvem més diversió.
BLIND DETECTIVE
Amb “Blind Detective”, Johnnie To ens presenta una divertida comèdia d’acció amb bons personatges i moments molt extravagants.
Un detectiu que va deixar d’exercir després de perdre la vista i que ara treballa pel seu compte topa amb una policia que viu turmentada per la desaparició d’una amiga de la infància. Tots dos decidiran treballar junts per trobar la noia.
Una de les coses més interessants de “Blind Detective” és la seva manca de por a l’hora d’unir elements que podrien no funcionar bé junts. Escenes d’acció bastant crues i persecucions són compatibles amb moments plens d’humor i idees d’allò més estrany que escapen de les lleis de la realitat. Aquesta dualitat, que pesaria negativament en altres mans, aquí es converteix en virtut gràcies al reeixit equilibri entre els diferents elements.
To roda perfectament l’acció i també té molta mà per les escenes de conversa que permeten desenvolupar els personatges. En aquest cas té la sort de comptar amb Andy Lau, esplèndid en la seva interpretació del detectiu cec que fins i tot donaria per una sèrie de televisió. L’acompanya Sammy Cheng, contrapunt perfecte a l’hora de crear els elements còmics.
“Blind Detective” és una pel•lícula especial; cal estar preparat pel peculiar sentit de l’humor que té però si entres en el joc són dues hores molt divertides.
SPACE PIRATE: CAPTAIN HARLOCK
Aquesta reversió de les aventures del Capità Harlock sorprèn per la qualitat tècnica, d’altíssim nivell, però decep molt per la història, pel limitat protagonisme d’alguns personatges i per la lentitud de la trama.
En un univers sota el control de la Coalició, el Capità Harlock lluitarà per aconseguir la llibertat dels éssers humans. Per aconseguir-ho, la seva nau Arcàdia, alimentada per la “matèria obscura”, i la seva tripulació seran elements claus.
Fins aquí tenim una premissa que a tots ens podria sonar a la sèrie original, però ràpidament la pel•lícula comença a fer canvis, a presentar personatges desvirtuats i a ofegar-nos amb flashback i drames excessius. Ho complementa amb moltes batalles de naus i algunes escenes de lluita cos a cos. Harlock és gairebé un secundari a la seva pel•lícula i personalment no m’ha portat al cap la sèrie que veia de petit. Això és fred, tècnicament excel•lent però sense ànima.
Una veritable llàstima.
Envía una resposta