El Mayordomo
6Valoració

Desprès de la diguem surrealista “El chico del periódico”, el director Lee Daniels torna a afrontar un drama de superació tal i com ho va fer a “Precious”, el film que li va donar la fama. Però si en aquella ocasió ens parlava d’una superació personal, en “El mayordomo” ho fa d’una superació social, i això són paraules majors.

Sembla mentida que només hagin passat unes poques dècades des de que parlar sobre drets socials era gairebé fer-ho sobre ciència-ficció. Però així és i de tant en tant és important fer una mica de memòria històrica, encara que sigui recent, per valorar millor el que ara podem gaudir. Segurament això és el que tenia en ment Lee Daniels a l’hora d’enfocar el projecte del seu quart film, que ha volgut fer un homenatge a tots els que van lluitar pels drets civils de la comunitat negra en la història recent dels E.U.A.

Per aconseguir tan lloable finalitat, Daniels ens explica la història de Cecil Gaines, un home que va acabar treballant de majordom a la Casa Blanca durant més de trenta anys i va servir a un total de vuit presidents, des de Harry Truman en 1952 fins a Ronald Reagan el 1986, any en el que es va jubilar. Argument en forma de típic biopic, que no deixa de ser un simple pretext per abordar el tema de la gestació dels drets civils per part de la comunitat del protagonista.

Una llàstima. I és que el film perd dramatisme a favor del didactisme, amb una trama que ve condicionada per l’intent atropellat d’explicar un procés tan llarg i complicat com és aquest. 60 anys d’història resumits en cotoneres, segregació, KKK, black power, panteres negres, Gandhi, Martin Luther King i Mandela. Descentrant  moltes vegades l’atenció d’un personatge a un altre, que evolucionen de forma poc natural en el intent de Daniels d’explicar moltes històries amb poca eficàcia. S’intenta aprofitar també el bagatge del protagonista per la Casa Blanca, però de fet l’únic que s’aconsegueix és fer una caricatura força superficial i manipulada de cada un dels dirigents nord-americans que l’han habitada des de 1952.

Oprah Winfrey i Forest Whitaker a "El Mayordomo" de Lee Daniels.

Un projecte potser massa ambiciós per un director que ha comptat amb la partipació d’actors del nivell de John Cusack, Alan Rickman, Robin Williams o Terrence Howard, però per al que tampoc ha dubtat, com va fer a “Precious”, en cridar els seus amiguets. Com Lenny Kavitz, que es defensa prou bé, o Mariah Carey, que ens “delecta” amb una breu interpretació que… – cóm dir-ho sense ferir sensibilitats- que no passa “d’anecdòtica”. D’altra banda, al gran Forest Withaker poc se li permet lluir-se en un paper tan lineal com el del majordom, i la participació d’Oprah Winfrey en el paper de la dona del majordom resulta un dels majors encerts de producció del film. Una bona jugada per part de Daniels que s’ha vist recompensada amb un notable èxit de taquilla als E.A.U., on com ja sabem, adoren a Winfrey, la Casa Blanca, i les històries patriotes. Perquè, sí, tot i que la història podria donar per posar prou llenya al foc, aquí l’orgull nord-americà hi és present per tot arreu.

Un film poc arriscat i complaent que segur serà aplaudit per Obama, un dels “protagonistes” de la darrera i més sensibloide part del metratge.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies