Com bromejava algú, amb “Closer To The Truth” ja són 500 els discos que porta sobre les seves espatlles la cantant i actriu Cher. Siguin els que siguin el que està clar és que el nom de Cher continua sent sinònim de Diva, malgrat hagin passat 12 anys des del seu anterior àlbum i de que el darrer record d’ella sigui aquell “Burlesque” que tenia més de burla que de Burlesque. Doncs si algú pensava que desprès d’allò Cher s’havia retirat definitivament (se que molts pensen que ho hauria d’haver fet ja fa temps), doncs s’equivoca.
Cher és una dona de talent i lluitadora, i sembla que encara té veu per dir la seva en el panorama musical actual. En aquest “Closer To The Truth” s’endevinen les ganes de Cher d’intentar aconseguir quelcom semblant a aquell “Believe” que tan bons records ens va deixar ara farà 15 anys. Veient la portada del disc qualsevol diria que per aquesta dona no passen els anys. Però tots sabem com li agrada a Cher això del retoc (amb Photoshop o bisturí), i escoltant el disc un se n’adona que aquest gust també arriba a les seves creacions musicals, retocades amb molta cura i sempre a gust de la pacient per alguns importants cirurgians de la música de ball, com Paul Oakenfold, co-autor del tema que obre el disc -escollit com a primer senzill-, o Mark Taylor, responsable d’alguns dels èxits d’artistes com Enrique Iglesias, Britney Spears, Diana Ross, Rod Stewart, Tina Turner, Kylie Minogue o Lady Gaga. Retocs, vocoder inclòs, que ens resituen en aquells festius any 90.
Així, el disc arrenca amb “Woman’s World”, que ha estat acompanyat per un divertit videoclip ple de perruques i que malgrat no ser el millor tema del disc sí defineix bé de que va aquest “Closer To The Truth”. Bases d’eurobeat festivaleres i la veu de Cher a màxima potència per cançons que segurament arribaran a se celebrades en els locals d’ambient més petard. La major part del temes, 7 dels 11, comparteixen aquest esquema, entre els que destaquen “Take It Like a Man”, que inclou cors de Jake Shears dels Scissor Sisters, o “I Walk Alone”, co-escrita per Pink, que sorprèn per aquesta divertida base de banjo country.
Pink també co-escriu una de les quatre balades que tanquen el disc i que ben podrien haver-se estalviat, o com a mínim intercanviat per algun dels temes inclosos en el bonus track de l’edició especial, com l’obvia “Pride” o “I Don’t Have To Sleep To Dream”, destinada a convertir-se en la segona part del tema “Believe”, produïda amb encert per Timbaland.
Als fans de Cher els hi encantarà, la resta com a mínim es podrà fotre una bona festa, que bé que ens fa falta a tots en els temps que corren. De moment, “Closer To the Truth” ja s’ha convertit en la seva millor arrencada històrica, col•locant-se directament en el número 3 del Billboard. Cher té la festa garantida.
