"Remor de serps" d'Agustí Vehí
8Valoració

Agustí Vehí, en aquesta novel·la pòstuma, retrata els anys convulsos de la posguerra espanyola i la Segona Guerra Mundial. Els exiliats d’Espanya fugien a diversos llocs d’Europa per trobar una sortida a les seves vides però el que acabaven trobant era una situació encara més perillosa.

L’any 1940, París no és un lloc segur per refugiar-se. Dos agents catalans exiliats s’hi troben ficats en una complexa trama que comença amb l’assassinat d’un oficial i un secretari fidels a la causa republicana. Plegats hauran de fugir de policies, gendarmes, soldats i, sobretot, dels feixistes de l’ambaixada espanyola.  I de fons, els alemanys que s’apropen de manera inevitable als carrers de la capital francesa.

Vehí descriu amb gran detall unes vides sempre al límit. Els protagonistes d’aquesta novel·la s’han d’enfrontar no només als agents del règim que volen capturar tots els espanyols que van lluitar al costat republicà sinó també als nazis que segueixen els seu camí de conquesta. Són el preludi dels bombardejos i la constatació que París no és un lloc segur ni un destí desitjable.

L’amplíssima experiència personal de Vehí en el terreny de les forces de seguretat s’uneixen al seu gran coneixement de la història per construir una novel·la de gran versemblança. L’autor aconsegueix fer-nos partícips de tota la tensió que viuen els protagonistes i fa un relat molt acurat de la vida en una ciutat completament marcada per la tragèdia.

El joc de manipulacions entre els diferents personatges accentua aquesta sensació de viure en temps d’incertesa. Les aventures dels  protagonistes se succeeixen gairebé sense pauses, generant un interès creixent que, en acabar la novel·la, ens acaba deixant amb ganes de més. La “remor de serps” del títol és una excel·lent manera de descriure com devien ser els carrers de la ciutat, sense secrets i amb missatges que s’anaven creuant de manera clandestina.

Vehí té un estil directe que narra l’acció sense entretenir-se massa en descripcions supèrflues. Bon dialoguista, defineix bé als personatges, descrits amb precisió i tots amb una funció definida dintre de la història. L’únic petit però que se li pot posar a la novel·la és que repeteix algunes situacions que es podrien haver plantejat de manera diferent, però es un defecte poc greu.

“Remor de serps” és una emocionant novel·la que funciona com a narració d’aventures i com a retrat d’un temps molt difícil. Agustí Vehí ens va deixar aquest any i és una gran pèrdua per la novel·la negra catalana. Ens queda el llegat de les seves obres, que sens dubte perdurarà en el temps.


Editorial: Crims.cat Editorial Alrevés
ISBN: 978-84-15900-11-5
Pàgines: 224
Preu: 16 €

Agustí Vehí i Castelló (Figueres, 1958-2013) és doctor en Història, ha compaginat la seva tasca professional com a sotsinspector de la Guàrdia Urbana amb la recerca, la docència universitària i els estudis d’especialització. Autor de nombrosos llibres d’història i de divulgació, com a novel·lista de gènere negre és un dels referents de la novel·la negra en català amb títols com Abans del silenci (Pagès Editors, 2009), guanyadora del Premi Ferran Canyameres, Ginesta pels morts. Un blues empordanès (Mare Nostrum, 2010), Quan la nit mata el dia (La Magrana, 2011), guanyadora del Premi Crims de Tinta 2011, i, dins la col·lecció «crims.cat», Torn de nit. Un vodevil negre i policial a l’empordanesa (Alrevés, 2012).

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies