Teníem ja moltes ganes de retrobar-nos amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i, per descomptat, amb el seu director titular Pablo González. Aprofitant l’avinentesa del 70 aniversari de l’OBC, l’Auditori ens oferirà aquest any una programació d’alçada de la qual els anirem informant, com ja és costum, des de la Finestra Digital. El concert d’inauguració no va poder començar millor amb una soirée russa, dedicada a compositors de la talla de Txaikovski, Xostakóvitx i Prokófiev, en la qual vam poder gaudir del mestratge de la gran violoncel·lista russa Natalia Gutman.

Amb un Auditori ple de gom a gom, va inaugurar Pablo González amb mestratge i domini de l’escenari la seva quarta temporada al capdavant de l’OBC. Es veia als músics especialment motivats, il·lusionats per un retrobament prometedor després dels èxits recollits la temporada anterior. L’elecció per a l’ocasió rendia a més tribut a la millor música russa de la segona meitat del segle XIX i del segle XX; sens dubte un plat fort de tots els repertoris simfònics que cobreix des de l’apogeu del nacionalisme rus a les fites dels compositors marcats per l’Estat soviètic. La festa va començar de forma immillorable amb el cèlebre Romeu i Julieta que Piotr Ilitx Txaikovski va compondre a instàncies de Mily Balakirev. Considerada com una de les seves primeres obres de maduresa (i també una de les més interpretades arreu) en ella ja es fa ben palès el caràcter arrauxat i romàntic del compositor, Aixa com la seva aguda sensibilitat que ja sembla presagiar futures exaltacions creatives. L’orquestra ens va oferir una ajustada i subtil recreació de la seva obertura, en gairebé vint intensos minuts, que ja va arrencar els primers aplaudiments d’entusiasme.

Natalia Gutman

A continuació va tenir lloc un dels indiscutibles cims de la nit. L’extraordinària violoncel·lista Natalia Gutman –qui ha treballat al llarg de la seva dilatada trajectòria amb directors com ara Riccardo Muti, Claudio Abbado, Sergiu Celibidache o Kurt Masur, entre molts d’altres– es va unir a l’orquestra per brindar-nos una impressionant versió del primer concert per a violoncel i orquestra de Dmitri Xostakóvitx. Aquesta obra, posterior a la mort de Joseph Stalin, és una magnífica mostra del talent d’un compositor que ha estat reconegut amb justícia com el creador del més important cicle simfònic des de Gustav Mahler. Acostumat a bregar amb les restriccions creatives, Xostakóvitx va saber treure la punta a tot el seu talent en una peça que combinava la tradició i la modernitat, concebuda per al lluïment del seu admirat i virtuós violoncel·lista Mstislav Rostropòvitx. Gutman –qui no visitava l’Auditori des de feia més de vint-i-cinc anys– va brillar al costat de l’orquestra i en els exigents solos que va executar amb mestratge, provocant així una cataracta d’aplaudiments en un públic totalment lliurat al seu talent.

Després del descans, Pablo González i l’orquestra es van permetre gaudir –i fer-nos gaudir– de l’aclaparant talent de Serguei Prokófiev (una aposta guanyadora; val a dir que el compositor rus ja va ser triat per González per al debut de la temporada 2011-2012). Brillant mostra de l’exuberància, la veta iconoclasta i, al temps, l’aguda sensibilitat del seu autor, aquest ballet en quatre actes (del que vam poder escoltar una bona selecció) va ser la immillorable cloenda a un concert magistral, que va servir per a comprovar que l’OBC segueix en plena forma i que ha tornat, amb energies redoblades, per brindar-nos més nits inoblidables com aquesta.



Concert a l’Auditori. Dissabte 5 d'Octubre de 2013.

Piotr Ilitx Txaikovski. Romeu i Julieta. Obertura - Fantasia (versió 1880)
Dmitri Xostakóvitx. Concert per a violoncel i orquestra núm. 1, op. 107 (1959)
Serguei Prokófiev. Romeu i Julieta. (1935-1936). Selecció.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada