La revolució no serà tuitejada
5Valoració

“La revolució no serà tuitejada” és un muntatge que aterra al Lliure de Gràcia del 3 al 27 d’octubre i que ve escrit i dirigit a sis mans: Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró donen veu als joves actors de la Kompanyia per fer un retrat de l’home contemporani i la seva relació amb un món cada cop més tecnològic.

Jordi Casanovas (alma mater de la FlyHard, Pàtria, Una historia catalana), Guillem Clua (La pell en flames, Marburg, Smiley) i Pau Miró (Bales i ombres, Plou a Barcelona, la trilogia Búfals, Lleons i Girafes) són tres dramaturgs que estan triomfant a Catalunya a l’actualitat. En aquesta obra han reunit esforços i imaginació per formar un text sobre la modernitat, la tecnologia i les revolucions.

Cap al 1970 el músic i poeta Gil Scott-Heron va fer famosa la frase “la revolució no serà televisada”, fent referència, en un moment de convulsió i canvis socials on el canvi era profundament desitjat a que aquest canvi no depenia només dels instruments, sinó de la modificació de consciència de les persones. Més de quaranta anys després, La revolució no serà tuitejada es planteja una pregunta similar però ara enfocada a la vertiginosa tecnologia que ens envolta i a les xarxes socials.

L’obra ens explica tres històries escrites per cadascun dels autors: un jove que entra a treballar (a disgust) en una Apple Store, un jove amb trastorn de la personalitat que descobreix twitter com a mitjà per a escampar el seu missatge pel món i un informàtic amb problemes de parla i de relació amb el sexe contrari que revolucionarà el món amb un nou gadget tecnològic. Totes elles serveixen per presentar el millor de l’espectacle: La Kompanyia, projecte del mateix Teatre Lliure per donar veu a actors joves i que ha resultat tot un encert. La Kompanyia són Laura Aubert, Javier Beltrán, Paula Blanco, Pol López, Mima Riera i David Verdaguer i passaran a ser la companyia del Lliure, amb set obres més ja programades. Tots estan fantàstics i són els que realment doten de vitalitat, ritme i bona feina a l’espectacle que, d’altra banda, és una mica fallit. Els episodis de la història estan lligats pels pèls i es queden en una introducció dels fets sense profunditzar, sense que ens arribin veritablement. Les històries deixen veure pinzellades interessants, fins i tot en algun moment, una espurna brillant de guió que podria donar per molt, però es queden en això, en pinzellades.

La revolució no serà tuitejada Teatre Lliure

D’altra banda, a més de les interpretacions que ja hem destacat, l’escenari i la manera de presentar els fets és interessant i efectiva. L’escenari es transforma d’una Apple Store en una discoteca de manera efectiva i ràpida, amb quatre moviments de taula i dos elements d’atrezzo perfectament escollits.

L’obra és curteta i val la pena per les interpretacions, perquè riurem i ens divertirem amb els actors, però la impressió a la sortida és que em podrien haver explicat coses molt més interessants i no ho han volgut fer (perquè no dubto de la capacitat dels autors de que sí que ho podien haver fet), i que potser pel format o pel caire experimental no ho han aconseguit del tot.


Es pot veure a: Teatre Lliure
Text: Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró
Intèrprets: Laura Aubert, Javier Beltrán, Paula Blanco, Pol López, Mima Riera i David Verdaguer.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies