Gravity
8Valoració

“Gravity” és un espectacle visual sense precedents. Alfonso Cuarón ha dirigit una pel·lícula que meravella per la qualitat dels seus plans i l’excel·lent treball tècnic a l’hora de fer creïble el seu desenvolupament a l’espai. El que amaga darrere no està tan treballat, però qui es fixarà en el fons veient la imponent posada en escena?

A “Gravity”, Sandra Bullock dona vida a la doctora Ryan Stone, enginyera especialitzada en temes mèdics que viu la seva primera missió en un transbordador espacial. Al seu costat, Matt Kovalsky – George Clooney – és un astronauta veterà que gaudeix dels seus últims minuts abans de retirar-se. Un passeig espacial rutinari amb l’objectiu d’arreglar les comunicacions de la nau derivarà cap a la tragèdia.

Aquest plantejament senzill és el cos de tota la pel·lícula: una successió de desastres que viuen els protagonistes sense poder calcular les seves capacitats de supervivència.  Com ja he dit abans, el fons és minimalista però la forma és absolutament grandiloqüent. Mai s’ha presentat l’espai com ho fa Cuarón, capaç d’apropar-nos al que pot ser un viatge espacial i de fer-nos viure, gairebé com si fóssim nosaltres els protagonistes, els dramàtics esdeveniments. I hem d’agrair al director la decisió de pensar en l’espectador a l’hora de plantejar la producció, perquè la converteix en una experiència impactant i versemblant, gran mèrit si tenim en compte la temàtica.

Cuarón utilitza els seus recursos habituals, com el pla seqüència, per regalar-nos escenes de gran bellesa visual i el 3D, podríem dir que imprescindible, poques vegades ha lluït tan bé en aquesta cinta, on és realment necessari i no una excusa per millorar la recaptació. L’ús de la llum, la proposta sonora (només trencada per una excessiva i òbvia banda sonora de Steven Price que es podria haver estalviat), els subtils plans i unes molt ben narrades escenes plenes d’acció són altres elements que li confereixen a “Gravity” l’estatus de pel·lícula revolucionària que circula per internet.

Gravity

Els problemes per mi estan en la necessitat contínua per emocionar amb una història massa plana i uns personatges definits amb dues pinzellades. Tot és massa obvi, amb alguns punts de gir discutibles que no estan a l’altura de la vigorosa proposta visual. La delicadesa d’alguns moments no es correspon amb el que hi ha darrere, encara que la música s’encarrega minut darrere minut de dir-te “això és emotiu, segur que estàs a punt de plorar”. Davant de la proposta sonora tant intel·ligent, on el silenci és virtut, trobo un error fer servir la música de manera tan òbvia. Però és un mal menor i pot ser un mal que no molestarà tothom.

Clooney i Bullock estan molt bé. S’adapten fàcilment a uns personatges senzills i els aporten naturalitat i més vida de la que, segurament, tenien sobre el paper. Per Bullock aquesta pel·lícula és un regal i li permet reivindicar-se com a actriu, gaudir d’excel·lents crítiques i qui sap si redreçar la seva carrera.

“Gravity” s’ha de veure en el cinema i en 3D. És la manera de gaudir de la proposta en la seva totalitat. Qualsevol altra opció us aproparà massa al que hi ha darrera i en aquesta cas, forma i fons  estan molt desequilibrats.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies